A continuació us deixem un seguit de lletres de cançons que es cantaven al Cor La Trompeta de la Cooperativa La Lleialtat Sansense. Agraïm a l’Albert, besnét de Josep Amigó Pujadas, mestre del cor de 1880 a 1916, que recollís aquest fragment d’història oral i ens el fes arribar. Algunes d’elles tenen gran significat històric, ja que se situen i parlen de fets com La Setmana Tràgica o dels valors cooperatius. D’altres son alegres divertiments de l’època, que els i les músics i cantaires s’encarregaven de donar un to picant durant les actuacions.
Una sortida del cor “La trompeta” de la Cooperativa La Lleialtat Santsenca pels volts de 1910.
Guerra, guerra clama (2)
la nostra nació.
Guerra, guerra
per omplir el sarró.
Vinga matar homes
essent tots gemrans
per omplir la bossa
de quatre farsants.
Volent conquistar-ne
lo que és conquistat.
Si aixó en Prim ho veia
els xafaria el cap.
Ara ja ho veiem
que en realitat
no hi ha bandera
de la Llibertat.
Perquè aqueixos homes
que porten l’estat,
l’han tirat a terra
i l’han rebregat.
Quan la canalla no té pa
la canalla, la canalla.
Quan el govern no té rals
del poble arrenca els queixals.
Ara ens han posat
“servici” obligatori. (2)
Ens l’han posat
per fer més gros el nyap.
Així d’aquesta manera
tindran els homes i “quartos”.
Serafina, Serafina,
i recomanacions grosses
les tindran a cabassos,
Serafina, Serafina,
vaija un bullit.
Protestem d’aquestes garanties,
voluntaris desitgem que siguen,
d’aquesta manera hi haurà
més llibertat.
Serà igual el ric i el pobre
i es veurà la voluntat.
Ja no estem per més comèdia
que el poble es cansa
de fer tant l’ase.
Sarasa.
Perquè avui
ja s’atreveixen
“hasta” pegar-nos (fins a)
dintre de casa.
No ens ho volen pas dir (2)
però ja ens ho pensem,
martingala va ser
comprada amb molts rals
portada
pels governs liberals.
Ja ho veieu ciutadants
quins governs més farsans,
lo nostre no ho saben guardar
i lo dels altres volen pispar.
Ja hem arribat
a l’última pregunta
i estem cansats de mals governs.
En volem un que porti “gorrofrigio”
i d’aquests “modus” de cara al progrés anem.
Ai poble, ai poble,
als pensaments unim-ne
unim-ne. (2)
Unim els nostres cors,
rendim els nostres tributs,
tributs d’amor i gratitud.
A nostre Espanya
hi ha un gran engany.
Cantem tots amb unió:
endavant Visca la Federació!
Democràcia i Llibertat! (2)
Llibertat!
D’escorpins dragons i aranyes
ja en comencem a estar tips,
que ens mantenen a l’espatlla
pagant sempre el pobre infeliç.
Com la ignorància és tanta
i abunda tant l’immoral
és de l’obrer l’ensenyança
des del bressol al treball. (2)
Maura que no ets tant valent
i això has demostrat,
que el valor et falta
i hem vist que ets un covard.
Covard!
Alarma, alarma!
Alarma ciutadants!
Endavant sense perdre temps,
vingui el barril de petroli
i directes als convents
a cremar aquesta llavor
de Mares de Déu i sants;
i de tot fer-ne foguera,
alarma republicans!
Ja hem arribat a la nit
que més alegria es viu
per sentir la cooperativa
que un cop a l’any surt a cantar.
Amb ànsia ens heu esperat
però satisfets quedareu
del nostre lluït repertori
que de seguida sentireu.
“Ladrón, ladrón”
hi haurà algú que potser ens digui,
“Ladrón, ladrón”
no canteu aquestes coses
que se “n’enterarà” tothom.
És el dia de Glòria assenyalat
que en surt La Cooperativa La Lleialtat.
I amb aquest nom comprendreu
que anem a tot arreu
sense orgull ni vanitat,
dient la veritat.
Les noies són boniques,
si bé us les mireu
en tenen una cara
com la Mare de Déu.
Però les desfiguren
aquest “ditxós” pentinat
talment sembla que portin
botifarres al cap.
Una peixatera “guapa”
un cas gros li va passar,
que en arribar-li el peix de fora
un a l’ull l’hi va saltar.
Diuen que no era peix blau
ni d’escata tampoc,
diu que era llefiscós
amb un punt tot vermellós.
Diuen que n’era una pixota,
la que l’ull li va estropellar
i té por per més que xanquet sigui
quan amb ell li arriba de l’art.
Hi va haver un eclipsi el 1912
que l’Europa “entera”
va dar que parlar.
També una xicota,
vídua i bufoneta,
que de tant capficar-se
diuen que es va inflar.
Té un astròleg molt jove
que li va ensenyar, tralalà,
i que al “quarto” on estudien
tot remenà, tralalà,
perquè diu que vol trobar
una ullera que té allà,
la que el dia de l’eclipsi
ella va mirar.
Jo conec un retratista
que viu sota el principal,
va retratar una modista
del “tamanyo” natural.
I al cap de vuit o nou mesos
el jove molt agraït
va anar a la modista
a buscar el retrat petit.
Jo en conec un jove xato
que no està molt lluny d’aquí,
que comença a tenir ganes
de deixar de ser fadrí.
Més no ens pensem que es xato
tenint dones pel voltant,
que amb la ferum de femelles
el nas se li va estirant.
A les reines de les places
també les han enredat,
han fet reina de les reines
la més lletja que han trobat.
Està vist i és ben clar
que la bellesa no hi val,
s’han de rendir favors
en algun d’aquests “concejals”.
La Trompeta en protesta!
I tots n’hem de protestar,
la de Sant la guanyavem
i així l’acte ens varen robar.