Dissabtes 18/01, 15/02 i 21/03, 11.30h Activitat gratuïta amb inscripció
De cooperativa obrera creada al segle XIX a la sala de ball Bahia dels 60s, passant per la fàbrica de torrons Viar, fins reobrir com a equipament sociocultural pel barri gestionat pel veïnat l’any 2018. A la Lleialtat el pes de la història és present a cada racó i volem explicar-vos-la, que la conegueu i que ens conegueu!
Si encara no coneixeu la història d’aquest edifici aixecat a principis del segle XX i voleu descobrir totes les reencarnacions que ha patit fins arribar al moment actual, veniu a «Si les parets parlessin», el nostre cicle de visites comentades a la Lleialtat a càrrec de Trama SCCL.
Cada dijous del 9 de gener al 27 de febrer, 19h. Entrada gratuïta
«El País de la Infantesa» és un cicle de cinema dirigit per l’historiador del cinema Joan Miquel Gual que ens acompanyarà durant 8 sessions cada dijous de gener i febrer per viatjar a un dels llocs on rau gran part dels actes de creació: la infantesa.
Molts cops, les pel·lícules sobre la infància s’han proposat per reivindicar la necessitat d’una educació alternativa. En aquest cicle també ho farem, però anirem una mica més enllà: volem que l’univers de les i els més petits, que sovint no distingeixen realitat i somni, o crueltat i innocència, ens serveixi per entendre millor qüestions tan diferents com els feixismes i les perifèries del món.
A banda, aquest cicle també té quelcom de molt personal. Qui el programa, Joan Miquel Gual (Memòria en moviment), vol ensenyar una part de la seva relació d’amor incondicional amb les imatges cinematogràfiques, mitjançant alguns dels títols que li han deixat una empremta més fonda en les emocions que comencen per la retina. Així, remirarem una Història del cinema que abasta, temporalment, des dels inicis fins el present, i, geogràficament, la pràctica totalitat del planeta.
PROGRAMA*
Dijous 9 de gener, 19h— «La fada de les cols» (Alice Guy, 1896, 1′) «Miracolo a Milano» (Vittorio de Sica, 1945)
Dijous 16 de gener, 19h— «The Kid» (Charlie Chaplin, 1921). Un film sobre les estratègies de supervivència plenes de picaresca, tendresa i humor. «Zero de conduite» (Jean Vigo, 1933). Un títol de crítica llibertària a l’educació disciplinària i repressiva.
Dijous 23 de gener, 19h— «El espíritu de la colmena» (Víctor Erice, 1973) El debut d’Ana Torrent al cine, i una obra mestra del cinema espanyol, la pel·lícula gira al voltant d’una noia anomenada Ana i de la seva fascinació per la pel·lícula «Frankenstein» en el context d’un poble de l’Espanya profunda de la postguerra.
Dijous 30 de gener, 19h— «Cría cuervos» (Carlos Saura, 1975) Ana Torrent torna a ser la protagonista d’un film trencador estèticament on interpreta la filla d’un important càrrec de l’exèrcit. Si a la pel·lícula d’Erice la nena estava disposada a qualsevol cosa per conèixer la veritat, a «Cría cuervos» està disposada a tot per defensar-se del mal.
Dijous 6 de febrer, 19h— «100 niños esperando un tren» (Ignacio Agüero, 1988) Un documental filmat a les escoles de les perifèries de Santiago de Xile, on una professora imparteix tallers sobre Història del cinema enmig d’un alumnat que aspira, majoritàriament, a esdevenir policia malgrat la situació de pobresa extrema en què els ha deixat el règim feixista de Pinochet.
Amb la participació de Nancy Garín (Xile, 1972), investigadora, periodista cultural i comissària d’art. Les lluites llatinoamericanes de resistència a la colonialitat estan entre els seus principals temes d’interès. Recentment, ha viatjat al seu país, Xile, per conèixer de primera mà tot el que està tenint lloc allà en aquests dies de revolta. En diàleg amb Joan Miquel Gual, ens explicarà el seu punt de vista per posar en connexió la pel·lícula que veurem amb l’actualitat més immediata.
Dijous 13 de febrer, 19h— «¿Dónde esta la casa de mi amigo?» (Abbas Kiarostami, 1987) Un film que ens mostra com una situació molt quotidiana es pot convertir en una aventura: un nen petit ha de retornar un quadern per evitar que un amic seu sigui expulsat de l’escola. Una pel·lícula sobre la lleialtat i l’amistat que commou, sobretot pel to de comèdia dramàtica.
Dijous 20 de febrer, 19h— «Buda explotó por vergüenza» (Hana Makhmalbaf, 2007) Un film dramàtic franco-iraní que relata la història d’una nena afgana que lluita per anar a l’escola i rebre una educació en el context d’una societat autoritària extremadament patriarcal.
Dijous 27 de febrer, 19h— Ja podem desvelar la pel·lícula sorpresa!! «High School» (Frederick Wiseman, 1968) Documental que va marcar una època en la representació dels instituts nord-americans en el cinema. Ensenya de manera transparent el funcionament autoritari d’un institut públic del país.
Després hi haurà un diàleg entre Joan Miquel Gual i Joan Buades(autor del llibre Educar per a què?). Compararem el moment educatiu actual amb el de finals dels anys seixanta, i parlarem sobre quin paper ha de tenir l’educació formal en un context marcat pel canvi climàtic, la violència de gènere i les desigualtats.
* El programa pot estar subjecte a modificacions ** Tots els títols seran en VOS
CINE-FÒRUM
Les pel·lícules seran presentades en la major part dels casos pel coordinador del cicle. També es convidarà a altres especialistes en cinema, directors o persones que, per la seva trajectòria professional i activista puguin fer una bona intervenció per situar el film en qüestió.
Després de la projecció hi haurà un debat obert al públic.
Organitza: La Lleialtat Santsenca i Memòria em Moviment Coordina: Joan Miquel Gual (Historiador del cinema)
— Imatge de portada: fotograma de «Cría cuervos» (Carlos Saura, 1975)
Exposició en curs del 27 de gener al 29 de febrer. Entrada lliure Presentació de l’exposició: dimarts 28 de gener, 19h. A càrrec de la Comissió del Centenari de la Prosperitat. Activitat gratuïta amb reserva aquí
Una exposició a La Lleialtat explica com l’espai que ocupava la fàbrica automobilística va passar a ser del veïnat.
Una de les coses que fa de Barcelona més que una ciutat són els seus veïns. Amb la intenció de fer millor el lloc on viuen, estan en una constant lluita pels drets de tot el col·lectiu en contra dels interessos particulars.
Un clar exemple d’això és la fàbrica de l’empresa automobilística Harry Walker, que es va instal·lar a Barcelona, al barri de La Prosperitat, l’any 1954 i que es va fer molt coneguda després dels dos mesos de vaga que van fer els seus treballadors l’any 1971.
Barcelona va ser, durant la dictadura franquista, una ciutat capdavantera en les lluites per la democràcia, testimoni del sorgiment d’un moviment obrer que, al llarg dels anys seixanta, s’expandiria per tots els racons de Catalunya i, que als anys setanta, donaria pas al moviment veïnal que marcaria l’agenda de les millores materials de la nova ciutat democràtica.
L’any 1967 ja havien tingut lloc algunes aturades a la Harry Walker, però no serà fins 3 anys després, en un context creixent de mobilització, que l’ambient es deteriorarà considerablement. L’espurna de la protesta vindrà condicionada no només per les condicions penoses, els salaris baixos i l’autoritarisme patronal, sinó també pel malestar ocasionat pels fums tòxics. S’iniciarà llavors una espiral repressiva, per una banda, i la resposta insubmisa dels treballadors i treballadores; un conflicte que durarà 62 dies en el que Barcelona esdevindrà capital de la lluita obrera.
L’empresa Harry Walker tancarà la fàbrica de la Prosperitat a finals dels anys setanta, deixant un gran espai buit a la ciutat. A partir d’aquí començarà una lluita veïnal perquè s’hi fessin equipaments per al barri. en contra de la voluntat de la propietat que volia construir blocs de pisos. Després de molt temps, les 18 hectàrees de l’antiga fàbrica han acabat acollint un institut, una escola, un poliesportiu i un CAP, a més d’una gran plaça.
Aquest procés estarà recollit en una exposició anomenada «Harry Walker: obrers i veïns en lluita». Una mostra que traça una cartografia que s’acaba en el moment en què al 2017 els activistes i veïns de la Prosperitat van aconseguir canviar el nom de l’espai urbà de plaça de Harry Walker a plaça de les Treballadores i Treballadors de Harry Walker. Un espai que s’ha guanyat a pols al sistema econòmic imperant. Un espai aconseguit en contra dels interessos particulars a través de les lluites.
