27/01 | Cinema Violeta —Pioneres del Cinema (I)

Dijous 27 de gener, 19h
Activitat gratuïta. Inscripció prèvia aquí

No és un fet aïllat que la història està escrita pels homes. Quan parlem de la història del cinema, la situació no és diferent; una història, i una indústria, escrita, pensada i dirigida des de la perepectiva masculina que ha invisibilitzat sistemàticament a les dones, particularment les que es van dedicar a la direcció. Dones que en molts casos es van anticipar als seus companys homes en aspectes tècnics, conceptuals i creatius.

Durant els últims anys s’ha iniciat un procés de reparació que reivindica el paper d’unes pioneres del cinema que van realitzar contribucions fonamentals per fer avançar el mitjà tal com avui el coneixem. Dones que van escriure guions, dirigir, produir i interpretar els papers dels seus propis films i que, en ocasions, van introduir una visió feminista a les seves pel.lícules.

És el cas d’Alice Guy, Lois Weber i Germaine Dulac, tres directores que es van enfrontar a les dificultats d’una indústria que relegava les dones a rols subalterns. Pioneres del Cinema (I) vol mostrar una selecció dels seus films més destacats.

Alice Guy (França, 1873 – EEUU, 1968) —la pionera

Iniciant la seva trajectòria com a secretària de la Companyia de Cine Gaumont,  va reconèixer les possibilitats narratives i artístiques del cinematògraf i va començar a escriure guions i dirigir films per la productora.

El 1896, un any després dels Lumière, filma «La fada de les cols», la primera ficció de la història en un moment en que el cinema era documental. Guy va rodar més de 1000 pel·lícules, va crear uns estudis cinematogràfics als Estats Units i va treballar a Hollywood, però el seu nom va caure en l’oblit i molts dels seus films van signar-se a nom del seu marit o companys de professió.

La Fée aux Choux
Alice Guy · França · 1896 · 1′ · Muda · Gaumont

«La fada de les cols» és el primer film de ficció de la història i el primer dirigit per una dona. Inspirat en un conte tradicional francès en el que els nens provenen de les cols i les nenes de les roses, la pel·lícula presenta decorat i una narració de gènere fantàstic que s’avança a George Méliès i tracta la maternitat des d’una perspectiva feminista.

Les Résultats du féminisme
Alice Guy · França · 1906 · 7′ · Muda · Gaumont

«Les conseqüències del feminisme» és una pel·lícula còmica, els rols de gènere de l’època s’inverteixen i Guy postula una societat en la que els homes realitzen tasques domèstiques mentre que les dones passen l’estona al cafè. Al final, els homes es revelen en contra de la seva submissió.


Lois Weber (EEUU, 1879 – 1939) —primera cineasta dels EEUU

Actriu de cinema mut nord-americana, guionista, productora i directora, Weber és la primera dona directora de cinema dels EEUU i una de les figures més destacades per la qualitat i innovacions presents als seus films, comparables a les del seu coetani i company de professió D.W. Griffith.

Icona del feminisme i polèmica pels temes socials que tractava a les seves pel·lícules, Weber va ser la creadora d’imatges i narratives innovadores que posteriorment van recrear Alfred Hitchcock, Brian De Palma o Stanley Kubrick. Inventora del thriller, va experimentar amb el so, va crear el seu propi estudi de cinema, i va mostrar el primer nu integral d’una dona a la pantalla, parlar de l’avortament, la pena de mort i l’alcoholisme.

Suspense
Lois Weber · EEUU · 1913 · 10′ · Muda · Universal

«Suspens» és el primer thriller de la història. Una cinta de culte on s’introduiexen innovacions com l’ús de la pantalla partida per mostrar accions simultànies i plànols subjectius. Un film de terror i intriga que, a més, presenta una crònica narrativa linial amb inici, nus i desenllaç.


Germaine Dulac (França, 1882 – 1942) —experimentació artística

Directora de cinema, teòrica, periodista i crítica de cinema francesa, va començar la seva carrera professional treballant a revistes feministes redactant crítiques de teatre i retrats de dones. L’any 1916 funda la casa de producció DH Films i dirigeix la seva primera pel.lícula, convertint-se en la segona directora de cinema a França després d’Alice Guy.

Vinculada a les avantguardes artístiques, el seu cinema presenta una marcada experimentació formal, primer amb films de caràcter impressionista («La Souriante Madame Beudet», 1923) i, posteriorment, vinculant-se amb el surrealisme («La coquille et le clergyman», 1928).

La Coquille et le Clergyman
Germaine Dulac · França · 1928 · 28′ · Muda

«La coquille et le clergyman» és una pel.lícula experimental francesa dirigida per Germaine Dulac a partir d’un guió d’Antonin Artaud rodada amb total llibertat, de gran simbolisme poètic i plena d’imatges de gran violència onírica. El film mostra les al.lucinacions eròtiques d’un sacerdot i el seu desig sexual per l’esposa d’un general.


*Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19*

Cinema Violeta —cinefòrums feministes

El cicle Cinema Violeta és un espai periòdic de la Lleialtat dedicat a descobrir realitzadores, cineastes i documentalistes conegudes o invisibilitzades que, a través dels seus films,  han tractat temàtiques amb mirada de dona i perspectiva feminista.
El cicle està promogut per un grup de 6 dones de Sants motivades per investigar l’aportació femenina i feminista a la creació cinematogràfica.

17 al 29/01 | Exposició «6 anys defensant els Drets Humans»

Exposició en curs del 17 al 29 de gener de 2022
Entrada gratuïta

L’exposició «6 anys defensant els Drets Humans» és una mostra de Stop Mare Mortum Sants, Hostafrancs i La Bordeta que recull, a través d’una cinquantena de cartells i material audiovisual, l’activitat i les accions portades a terme per part de l’entitat des de la seva fundació fins a l’actualitat.

Stop Mare Mortum de Sants, Hostafrancs i la Bordeta es va constituir el febrer de 2016 per tal de defensar els drets de les persones refugiades i migrades, especialment perquè els sigui reconegut el dret d’asil tal com estableix l’article 14.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans: «En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres països».

Cap persona es il·legal és el crit amb què acaben les nostres activitats públiques per tal de reivindicar que cap persona, en cap lloc, en cap circumstància s’ha de veure desposseïda dels seus drets.

Col·loqui amb Blanca Garcés —dijous 27 de gener, 19h
[places exhaurides]

En el marc de l’exposició, Stop Mare Mortum SHB organitza el col·loqui «Migrants sense drets a Espanya i Europa» amb Blanca Garcés, investigadora del àrea de Migracions del CIDOB (centre d’investigacions de relacions internacionals). 

Entrada gratuïta · Reserva aquí


Organitza: Stop Mare Mortum Sants Hostafrancs Bordeta
* Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19*

28/01 | «Latung La La en dansa» —assaig obert D. Ymbernon

Divendres 28 de gener, 19h
Entrada gratuïta. Inscripció prèvia aquí

«Latung La La en dansa» és el nou projecte de David Ymbernon en què, després d’una llarga trajectòria treballant amb la poesia escènica a través d’objectes, personatges, situacions i imatges oníriques, inclou una nova disciplina: la dansa.

En aquesta nova proposta artística, que combina poesia visual i dansa, Ymbernon es converteix en l’objecte artístic que, mitjançant el moviment i el ritme, balla les seves emocions i la seva vida, des de la infantesa al present.

Acompanyat de la música en directe de Xavi Lloses, Ymbernon ens convida a entrar dins dels seus episodis vitals més significatius i íntims: la infantesa difícil (amb so de tempesta), els obstacles, l’accident que va patir quan tenia sis anys anant amb bicicleta (el va atropellar un camió), la dificultat, la incomoditat, la separació dels pares, l’esforç i l’anhel constant per «arribar», la veu de l’àvia, el pare, l’amor, el desamor, les ferides, els atacs d’angoixa…

L’emoció, el plor, l’humor, la pena, el patiment, el dolor, la felicitat, l’èpica… I tot plegat explicat amb el cos. Com deia Pina Bausch, «Dance, dance, otherwise we are lost». (Balla, balla, en cas contrari estem perduts). «Latung La La en dansa» , la molla del pinball que impulsa la bola…

La Companyia David Ymbernon forma part del programa de suport a la creació de la Lleialtat Santsenca.
Públic adult
Durada: 75 minuts
*Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19*
Imatge: © David Ruano