Carta oberta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i de la Coordinadora d’Entitats per la Lleialtat Santsenca en suport a la Gestió Cívica
Des del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i la Coordinadora d’Entitats per la Lleialtat Santsenca volem reiterar, en primer lloc, el nostre compromís ferm amb el model de gestió cívica, un model que considerem un èxit col·lectiu i una eina d’apoderament ciutadà.
La gestió cívica, reconeguda a la Carta de Barcelona i impulsada al llarg dels anys a Barcelona, és un fet diferencial de la nostra ciutat i una de les riqueses del seu teixit associatiu. Es tracta d’un model mitjançant el qual la ciutadania organitzada gestiona equipaments públics per donar resposta a les necessitats socials, culturals i comunitàries del territori. Un exemple de democràcia directa i corresponsabilitat que , en l’actualitat, és estudiat per moltes d’altres ciutats del món.
Gràcies al treball conjunt dels darreres anys entre les entitats i l’Ajuntament de Barcelona s’ha consolidat el programa Patrimoni Ciutadà, que ha permès, entre d’altres, la creació d’un marc consensuat on es clarifiquen els circuits pels quals funciona la gestió cívica.
La llarga trajectòria i el funcionament d’equipaments com Cotxeres-Casinet o la Lleialtat Santsenca valida l’aposta per la gestió cívica. Aquest tipus de gestió genera cohesió social, arrelament, eficiència en l’ús dels recursos públics i una programació vinculada a les necessitats reals del veïnat. Les nostres entitats treballen en xarxa amb els agents socials, culturals, veïnals i cooperatius, des d’una lògica de cooperació i no de competència, compartint recursos, coneixements i aprenentatges.
Creiem que l’obertura dels concursos a empreses privades, quan hi ha un territori amb el teixit associatiu, amb la força d’assumir-ne la gestió, significa una privatització de béns públics i situa a la ciutadania activa en el simple rol d’usuaris.
És precisament des d’aquesta convicció que tant el Secretariat d’Entitats com la Coordinadora d’Entitats per la Lleialtat Santsenca hem analitzat la licitació del Centre Social de Sants. Després d’un intens debat intern, totes dues entitats hem decidit no presentar-nos-hi, i volem explicar-ne els motius:
1_La licitació precaritzarà el projecte de gestió de l’equipament.
Considerem que les bases de la licitació precaritzen el projecte de gestió de l’equipament. Un espai que ha suposat una inversió pública molt important (prop de 4 milions d’euros) no pot desplegar tot el seu potencial si el seu projecte de gestió estarà infradotat de recursos.
2_També es precaritzarà la feina de la persona que hi haurà de treballar.
Les bases només preveuen la contractació d’una sola persona dinamitzadora, sense cobertura d’atenció a taulell i amb un horari de dilluns a dissabte. Resulta difícil imaginar com es pot dur a terme una tasca real de dinamització comunitària sense garantir alhora l’atenció al veïnat i unes condicions laborals sostenibles.
3_L’aplicació de les bases del concurs dificultarà la gestió d’entitats sense ànim de lucre.
Amb la previsió d’una sola contractació, les entitats gestores haurien d’assumir substitucions per baixes o vacances, incrementant la pressió econòmica i organitzativa i posant en risc la viabilitat dels seus projectes.
4_Apostem per la Gestió Cívica com a model d’èxit i d’apoderament de la ciutadania.
Creiem que l’obertura d’aquest tipus de concursos a empreses privades, en un territori amb un teixit associatiu fort, capacitat i voluntat d’assumir la gestió comunitària, pot suposar una desnaturalització del model de gestió cívica i un desplaçament de la ciutadania activa cap a un rol merament d’usuària.
Sabem que la gestió cívica funciona, la volem defensar i lluitarem per ella com a eina d’apoderament de la ciutadania.
Per tot això, reafirmem el nostre suport a la gestió cívica com a model de referència i reclamem a l’administració la confiança que un barri organitzat com Sants mereix. Continuarem treballant, com sempre, per defensar un model de ciutat basat en la participació, la corresponsabilitat i l’enfortiment del teixit comunitari en front de models privatius que se’ns volen imposar.
