Del 16 a 24 d’octubre 2026
Activitats de pagament · entrades aquí

la frontera és memòria i és vida en moviment

Després de l’èxit de la primera edició, presentem el segon «En trànsit», un cicle de titelles per a joves i adults que posa el focus en històries de migració, resistència i transformació a través de l’art dels putxinel·lis, on titellaires i artistes d’arreu ens proposen un viatge per relats estretament connectats amb la realitat de la societat global.

A través de quatre espectacles, parlarem del dret a tenir un lloc segur on viure, de diversitat i suport mutu; també de com l’explotació dels recursos naturals i la destrucció d’ecosistemes provoquen fam, migracions forçades i conflictes socials. També reflexionarem sobre el rol de les dones en situacions vulnerables, de les dinàmiques de poder entre les classes desafavorides, de la deshumanització i de la decadència dels valors capitalistes. 

programació

En un marge ple de vida, hi viuen una colla d’insectes. Un dia, inesperadament, es veuen obligats a marxar; el seu espai natural ha desaparegut a causa d’una carretera; s’han quedat sense casa. On aniran a viure? Una aventura de criatures menudes i enginyoses, amistat i cooperació.

Entrades: 5€
+ 4 anys · espectacle en català

Un espectacle que reflexiona sobre la relació de la nostra civilització amb la natura. A través de l’humor i l’ironia, l’obra aborda qüestions com l’explotació dels recursos naturals i la destrucció dels ecosistemes i les seves múltiples conseqüències socials: fam, migracions forçades i conflictes, entre d’altres.

Entrades: 5€
Públic adult · espectacle en castellà

Una pipa, una mica de tabac i un home assegut a taula que relata les etapes d’una travessia pel mar mentre explica les vides dels diversos personatges que hi participen: un capità i la seva pipa de panotxa, un jove immigrant amb la seva pipa de bruc, una dona que fuma una pipa blanca. Un espectacle amb un marcat component polític que parla de les condicions dels immigrants, el rol de les dones i les dinàmiques de poder.

Entrades: 5€
Públic adult · espectacle en castellà

Una versió de la llegenda popular alemanya que narra com un flautista, amb la música de la seva flauta, deslliura Hamelín d’una plaga de rates, alliberant els nens de la ciutat d’una societat putrefacta i decadent que necessita un canvi. Una obra de cinema en viu que combina llums, escenografies i objectes.

Entrades: 5€
+ 6 anys · espectacle en català

Dimarts 20 d’octubre, 19h
Activitat gratuïta · inscripció prèvia

Dins del context de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026 i per celebrar els 10 anys del Festival DART, el Festival Internacional de Cinema i Art, acollim la projecció dels documentals «Where we grow older» de Daniel Schwartz (que es projecta per primera vegada a Espanya) i «The Women of the Bauhaus» de Susanne Radelhof.

Organitza: Festival DART

On viuries quan la joventut hagi quedat enrere? En una ciutat preparada per cuidar-te? Com es poden dissenyar espais que responguin a una població cada vegada més longeva, però també a les persones que en tenen cura?

Produït pel Centre Canadenc d’Arquitectura, aquest documental explora com l’envelliment demogràfic està transformant l’arquitectura, l’urbanisme i les polítiques socials.

A través de casos com Alí Bei, a Barcelona, i Carehaus, a Baltimore, el primer projecte intergeneracional d’habitatge col·laboratiu centrat en les cures a Espanya i als Estats Units, aquesta pel·lícula presenta noves maneres de repensar la relació entre la longevitat, la comunitat i la ciutat.

Fundada el 1919, l’escola de la Bauhaus va anunciar una nova era de disseny innovador i arquitectura pionera, però també va ser impulsada pel desig de construir una nova societat basada en la igualtat de gènere. Però fins avui els noms més coneguts són els dels seus mestres masculins, entre ells Walter Gropius, Vassily Kandinsky o László Moholy-Nagy.

Les gairebé 500 dones artistes que van estudiar i també hi van ensenyar i que van configurar de manera decisiva la nostra visió actual del disseny segueixen a l’ombra, o fins i tot, en l’oblit.

Aquest documental és un homenatge a aquestes artistes, com a Alma Buscher, Marianne Brandt, Gunta Stölzl, Friedl Dicker i Lucia Moholy, entre moltes altres.

Del 5 a 23 d’octubre 2026
Votacions al següent formulari

A Mèxic, els altars situats en espais públics estan dedicats a una persona destacada per la comunitat que presideix l’altar amb una gran fotografia situada a la part superior.

Dins del cicle Castanyes i calaveritas, enguant triem a qui dedicarem altar de muertos comunitari de la Lleialtat mitjançant una votació popular entre cinc persones difuntes del barri rellevants per la vida santsenca.

Només es pot emetre un vot per persona.

El muntatge col.lectiu de l’altar tindrà lloc del 27 al 31 d’octubre i tothom hi pot participar aportant imatges, escrits, flors, objectes, records i ofrenes per recordar i retre homenatge als éssers estimats.

Els i les cinc finalistes són:

Periodista, escriptor, crític musical i presentador de televisió, l’Àngel Casas va créixer a Sants i va mantenir una forta vinculació amb el barri durant tota la vida; al seu llibre autobiogràfic Fred als peus barreja records reals de la seva infantesa amb la fabulació i les vivències d’un petit grup d’amics. 

Activista socialista, feminista i figura destacada del cooperativisme català, l’any 1904 va fundar la cooperativa de consum L’Economia Social, al barri d’Hostafrancs. Més endavant va participar en la cooperativa Model del Segle XX de Sants. Va defensar especialment la participació de les dones en el moviment cooperatiu.

Va néixer i va viure a Sants, on va començar la seva trajectòria artística. Sempre va mantenir una estreta relació amb el barri, esdevenint-ne ambaixadora i popularitzant la «Cançó del carrer de Sants».

Nascuda a Mallén (Aragó), va ser obrera tèxtil i política d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’any 1928 va començar a treballar a la fàbrica Tints i Aprestos S. A. Minguell, situada al carrer de Melcior de Palau, a Sants, on va treballar fins al 1930. 

Nascut a Corbera d’Ebre, va ser combatent republicà durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. Després de l’exili es va instal·lar a Sants, on va viure els seus darrers anys. El 2013, Sants 3 Ràdio va recuperar el seu testimoni en una entrevista.