29/10 | Documental & debat «El cost de la fruita»

Dijous 29 d’octubre, 19h
Entrada gratuïta amb reserva prèvia aquí 

temporers a la recerca de sostre i treball,
una petita pagesia al límit de la supervivència.

A l’oest de Catalunya es produeix bona part de la fruita dolça d’Europa. Cada any, quan pugen les temperatures, una legió de braços arriba a les comarques de Ponent per collir les pomes, peres i préssecs que trobem als mercats i supermercats.

Homes i dones del Marroc, Ucraïna, Algèria, Mali, el Senegal, Romania, la Costa d’Ivori, Colòmbia… La majoria arriben, però d’altres ja hi són. Com la Salimata, que no vol que el seu fill entri a la fruita; o l’Amadou, que somia a reprendre la seva carrera de periodista, o el Hocine, que només desitja sortir de la misèria.

Aquest documental és el resultat de dos anys de seguiment de les campanyes de la fruita a Lleida amb un llibre com a brúixola: «La pell de la frontera», de Francesc Serés. Una història de temporers sense present, d’una pagesia sense futur, una història de supervivència des de la perifèria de les perifèries, d’una terra exhausta.

Un documental que explora cartografies locals i globals que, des d’Alcarràs, Torres de Segre o la Granja d’Escarp, poden explicar el món.

Col·loqui obert amb el públic després de la projecció.

????️ Dijous 29 d’octubre, 19h
???? La Lleialtat Santsenca, Olzinelles 31, Barcelona
???? Entrada gratuïta. Aforament limitat
⭕️ Reserva prèvia obligatòria aquí

Direcció: Clara Barbal i Pablo Rogero
So i música: David Malatesta
Veu: Francesc Serés. Autor de «La pell de la frontera» (Quaderns Crema)
Duració: 60 minuts
Subtítols disponibles en anglès i castellà
*Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19

23 i 24/10 | «Cándida» una obra teatral d’Anna Tamayo

Divendres 23 i dissabte 24 d’octubre, 20h
Entrades: 10€. Venda d’entrades aquí

Una obra canalla, sarcàstica, irreverent i alliberadora que explica, en primera persona, l’experiència de l’actriu amb els fongs vaginals. Una malaltia, que es pateix quasi sempre en silenci

Qui són els fongs vaginals? D’on vénen? Per què no se’n van? Els fongs vaginals van habitar el cos de l’Anna Tamayo durant dos anys. Dos anys de convivència en els que l’Anna va escoltar la malaltia i va iniciar un viatge per reconnectar amb la seva pròpia vagina i conèixer les parts oblidades i desconegudes del seu cos.

«Cándida» és un «solo» canalla i personal en el que l’actriu Anna Tamayo explica, canta i balla la seva experiència amb els fongs vaginals. Conjuntament amb el polifacètic violinista Joan Gerard Torredeflot, Joange, se’n riu del seu drama i trenca amb el silenci de milions de dones amagades sota la incomprensió d’un món dominat pels homes.

Amb sarcasme i tendresa, amb humor i titelles, amb la seva veu i amb el seu cony, amb clown i música en directe, «Cándida» converteix una confessió íntima en un espectacle irreverent, emotiu i alliberador.

Edat recomanada: públic adult
Durada: 60 min
Espectacle en castellà
Any estrena: 2018

Fitxa artística

Idea original: Vagina de l’Anna Tamayo Escalera
Dramatúrgia i direcció: Anna Tamayo Escalera
Acompanyament art terapèutic: Mercè Alegre
Interpretació: Anna Tamayo, Joange
Composició i música en directe: Joange
Coreògrafa i ajudant de moviment: Valentina Azzati
Ajudants de direcció: Josep Tobella, Raquel Loscos
Disseny d’il·luminació: Valentina Azzati
Vestuari i escenografia: Mercè Alegre i Bárbara Massana
* Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19*

La Revolta de les Quintes —ruta per la història de Sants per a no oients

Dissabte 21 de novembre, d’11h a 13h. Preu: 5€/persona
Visita exclusiva per a persones sordes. Amb intèrpret de llengua de signes catalana

[Aquesta visita estava programada pel passat 27 d’abril de 2020 i va ser postposada a causa de l’emergència sanitària de la covid-19]

A finals del segle XIX, l’estat espanyol va estar en guerra quasi de forma constant pel control de les colònies. Per nodrir els exèrcits colonials es feien lleves per sorteig. Els que eren cridats a files havien de complir amb quatre anys de servei i només es podien alliberar trobant un substitut o pagant 2000 pessetes, el sou que un teixidor guanyava en dos anys.

En el sorteig de 1869, l’ajuntament de Sants va voler evitar possibles brots de revolta alliberant tots els mossos del servei, decretant un pagament general repartit entre tota la població.

Però el 4 d’abril de 1870 es tornaren a convocar els joves a quintes per lluitar a la Guerra de Cuba. La resposta no es va fer esperar. Unes 200 treballadores de l’Espanya Industrial van aturar la fàbrica per dirigir-se a l’ajuntament de Sants, on van entrar per la força per cremar les llistes de les quintes.

Començava una revolta que s’estendria pel pla de Barcelona i el Baix Llobregat.

Visita a càrrec de Memòria en Moviment amb un interpretació de Llengua de Signes Catalana de l’associació Més Accés.
Places limitades per ordre d’inscripció: 10 places
* Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19* 
——
La visita forma part del cicle de passejades per la història de Sants.