L’exposició «Anatomía del confinamiento» és un projecte fotogràfic d’autoretrat corporal de l’artista Andrea Ruiz(Mespapaia) portat a terme durant el confinament.
Des d’una posició feminista, la mostra presenta una recopilació d’imatges de cossos, o fragments de cossos, de diferents persones llegits com a dones.
«Anatomía del confinamiento» pretén ser una eina per lluitar contra la violència dels cossos de les dones, visibilitzar la diversitat corporal, reivindicar l’amor pels nostres cossos i fer una crítica als missatges hegemònics que el sistema exerceix sobre físic de les dones, que no s’aturen ni durant una pandèmia global.
Les fotografies mostren la manera amb la qual 61 dones de diversos indrets i contextos perceben els seus cossos confinats. Aquests autoretrats s’acompanyen del lloc on han passat el confinament i el nombre de dies que porten confinades abans d’autoretratar-se.
Dijous 11 i 18 de febrer, 19h Activitat gratuïta. Inscripció obligatòria aquí
El cinema de Llorenç Soler (1966-1977) és un cicle de cinefòrums dedicats a mostrar l’obra d’aquest cineasta valencià, nascut l’any 1936 amb materials fílmics cedits per la Filmoteca de Catalunya.
Els seus nombrosos curtmetratges documentals, rodats als anys seixanta i setanta, resulten un valuós testimoni de la situació existent a Catalunya durant la dictadura franquista i la transició.
Temes com la vida a les perifèries urbanes, l’especulació urbanística, l’autoconstrucció d’habitatges, les lluites veïnals o les primeres eleccions democràtiques, són tractats amb perspectiva crítica, tot donant forma a contrarelats del discurs propagandístic del No-Do —alguns cops en clau humorística i altres des d’una òptica crua i militant—, i oferint una visió gens triomfalista dels primers anys del règim del 78.
Després de cada sessió hi haurà un debat obert amb el públic amb la participació d’experts i professionals.
Aquest cicle de projeccions forma part de les Sessions Filmoteca, una iniciativa conjunta de la Filmoteca de Catalunya i la Federació catalana de cineclubs per tal de distribuir a les entitats sense afany de lucre títols d’interès patrimonial. Els materials fílmics han estat cedits per la Filmoteca de Catalunya.
Dijous 11 de febrer, 19h— curts abans de les eleccions Noticiario RNA (1970) Votad, votad malditos (1970) Carnet de identidad (1977)
A Noticiario RNA, Soler ridiculitza el NO-DO tot fent servir la seva inefable veu i el llenguatge ampul·lós per elaborar un «Noticiari» que encreua la comèdia, el cinema polític i l’experimental. A Votad, votad malditos documenta en directe les primeres Eleccions democràtiques després de la mort del dictador; i, a Carnet de identidad construeix una bigarrada producció de denúncia.
Dinamització de la sessió per part de Julio Lamaña (cineasta i treballador de la Federació catalana de cineclubs).
Dijous 18 de febrer, 19h— 52 domingos (1966) El largo viaje hacia la ira (1969)
Dos films de temàtica social que parlen sobre l’autoconstrucció dels barris perifèrics de Barcelona, la immigració i les condicions de vida precàries.
Dinamització de la sessió per part de Joan Miquel Gual (Historiador del cinema). Comptarem també amb la presència de diverses organitzacions que treballen pel dret a l’habitatge, com La Borda.
Del 27 de gener al 13 de febrer de 2021 Entrada gratuïta
L’exposició «Memòries perdudes. Deportats santsencs als camps d’extermini nazis», organitzada per l’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut-Escola ARTS, vol donar a conèixer i reivindicar la vida de 43 santsencs deportats als camps de concentració nazis.
D’algunes de les persones es disposa de poca informació. Per aquest motiu, allà on no arriba la història, els alumnes han creat textos(pàgines de diari, cartes, poemes, contes, etc.) per posar-se a la seva pell i crear una memòria especulativa que pugui aproximar-se al que els deportats van poder viure. La instal.lació artística també inclou dibuixos, retrats, objectes i cançons que ajuden a explicar les seves vides, a través de les imatges i la música.
El procés creatiu ha partit del propi passat familiar de l’alumnat: interrogant-se sobre com van ser les vides dels deportats i posant-les en relació amb la dels propis avis i besavis. Perquè la pèrdua de la memòria, significa deixar les víctimes en l’oblit.
L’exposició s’inaugura coincidint amb l’Aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz (27 de gener de 1945), declarat dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat
Exposició: Terrassa La Lleialtat Santsenca (1era planta)
