Exposició en curs del 17 al 29 de gener de 2022 Entrada gratuïta
L’exposició «6 anys defensant els Drets Humans» és una mostra de Stop Mare Mortum Sants, Hostafrancs i La Bordeta que recull, a través d’una cinquantena de cartells i material audiovisual, l’activitat i les accions portades a terme per part de l’entitat des de la seva fundació fins a l’actualitat.
Stop Mare Mortum de Sants, Hostafrancs i la Bordeta es va constituir el febrer de 2016 per tal de defensar els drets de les persones refugiades i migrades, especialment perquè els sigui reconegut el dret d’asil tal com estableix l’article 14.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans: «En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres països».
Cap persona es il·legal és el crit amb què acaben les nostres activitats públiques per tal de reivindicar que cap persona, en cap lloc, en cap circumstància s’ha de veure desposseïda dels seus drets.
Col·loqui amb Blanca Garcés —dijous 27 de gener, 19h [places exhaurides]
En el marc de l’exposició, Stop Mare Mortum SHB organitza el col·loqui«Migrants sense drets a Espanya i Europa» amb Blanca Garcés, investigadora del àrea de Migracions del CIDOB (centre d’investigacions de relacions internacionals).
Dijous 27 de gener, 19h Activitat gratuïta. Inscripció prèvia aquí
No és un fet aïllat que la història està escrita pels homes. Quan parlem de la història del cinema, la situació no és diferent; una història, i una indústria, escrita, pensada i dirigida des de la perepectiva masculina que ha invisibilitzat sistemàticament a les dones, particularment les que es van dedicar a la direcció. Dones que en molts casos es van anticipar als seus companys homes en aspectes tècnics, conceptuals i creatius.
Durant els últims anys s’ha iniciat un procés de reparació que reivindica el paper d’unes pioneres del cinema que van realitzar contribucions fonamentals per fer avançar el mitjà tal com avui el coneixem. Dones que van escriure guions, dirigir, produir i interpretar els papers dels seus propis films i que, en ocasions, van introduir una visió feminista a les seves pel.lícules.
És el cas d’Alice Guy, Lois Weber i Germaine Dulac, tres directores que es van enfrontar a les dificultats d’una indústria que relegava les dones a rols subalterns. Pioneres del Cinema (I) vol mostrar una selecció dels seus films més destacats.
Alice Guy (França, 1873 – EEUU, 1968) —la pionera
Iniciant la seva trajectòria com a secretària de la Companyia de Cine Gaumont, va reconèixer les possibilitats narratives i artístiques del cinematògraf i va començar a escriure guions i dirigir films per la productora.
El 1896, un any després dels Lumière, filma «La fada de les cols», la primera ficció de la història en un moment en que el cinema era documental. Guy va rodar més de 1000 pel·lícules, va crear uns estudis cinematogràfics als Estats Units i va treballar a Hollywood, però el seu nom va caure en l’oblit i molts dels seus films van signar-se a nom del seu marit o companys de professió.
La Fée aux Choux Alice Guy · França · 1896 · 1′ · Muda · Gaumont
«La fada de les cols» és el primer film de ficció de la història i el primer dirigit per una dona. Inspirat en un conte tradicional francès en el que els nens provenen de les cols i les nenes de les roses, la pel·lícula presenta decorat i una narració de gènere fantàstic que s’avança a George Méliès i tracta la maternitat des d’una perspectiva feminista.
Les Résultats du féminisme Alice Guy · França · 1906 · 7′ · Muda · Gaumont
«Les conseqüències del feminisme» és una pel·lícula còmica, els rols de gènere de l’època s’inverteixen i Guy postula una societat en la que els homes realitzen tasques domèstiques mentre que les dones passen l’estona al cafè. Al final, els homes es revelen en contra de la seva submissió.
Lois Weber (EEUU, 1879 – 1939)—primera cineasta dels EEUU
Actriu de cinema mut nord-americana, guionista, productora i directora, Weber és la primera dona directora de cinema dels EEUU i una de les figures més destacades per la qualitat i innovacions presents als seus films, comparables a les del seu coetani i company de professió D.W. Griffith.
Icona del feminisme i polèmica pels temes socials que tractava a les seves pel·lícules, Weber va ser la creadora d’imatges i narratives innovadores que posteriorment van recrear Alfred Hitchcock, Brian De Palma o Stanley Kubrick. Inventora del thriller, va experimentar amb el so, va crear el seu propi estudi de cinema, i va mostrar el primer nu integral d’una dona a la pantalla, parlar de l’avortament, la pena de mort i l’alcoholisme.
«Suspens» és el primer thriller de la història. Una cinta de culte on s’introduiexen innovacions com l’ús de la pantalla partida per mostrar accions simultànies i plànols subjectius. Un film de terror i intriga que, a més, presenta una crònica narrativa linial amb inici, nus i desenllaç.
Directora de cinema, teòrica, periodista i crítica de cinema francesa, va començar la seva carrera professional treballant a revistes feministes redactant crítiques de teatre i retrats de dones. L’any 1916 funda la casa de producció DH Films i dirigeix la seva primera pel.lícula, convertint-se en la segona directora de cinema a França després d’Alice Guy.
Vinculada a les avantguardes artístiques, el seu cinema presenta una marcada experimentació formal, primer amb films de caràcter impressionista («La Souriante Madame Beudet», 1923) i, posteriorment, vinculant-se amb el surrealisme («La coquille et le clergyman», 1928).
La Coquille et le Clergyman Germaine Dulac · França · 1928 · 28′ · Muda
«La coquille et le clergyman» és una pel.lícula experimental francesa dirigida per Germaine Dulac a partir d’un guió d’Antonin Artaud rodada amb total llibertat, de gran simbolisme poètic i plena d’imatges de gran violència onírica. El film mostra les al.lucinacions eròtiques d’un sacerdot i el seu desig sexual per l’esposa d’un general.
El cicle Cinema Violeta és un espai periòdic de la Lleialtat dedicat a descobrir realitzadores, cineastes i documentalistes conegudes o invisibilitzades que, a través dels seus films, han tractat temàtiques amb mirada de dona i perspectiva feminista.
El cicle està promogut per un grup de 6 dones de Sants motivades per investigar l’aportació femenina i feminista a la creació cinematogràfica.
Dissabte 22 de gener, 19h Entrada gratuïta. Inscripció prèvia aquí
«Trans-Dance-Versal. Un viatge de l’Orient a l’Occident» és un espectacle de dansa de Shirin Bellydance Productions que neix del desig de transmetre una visió sense estigmes de la dansa oriental, amb un missatge de travessar les opressions de manera interseccional: per motiu de raça, classe i gènere per mitjà de la dansa, un llenguatge que és universal.
El muntatge té com a fil conductor el recorregut històric de la dona representada a la dansa a través de diferents continents:
» des de les danses sagrades, els rituals de fertilitat i l’empoderament de la dona a l’antic Egipte » les danses poderoses i orgàniques de l’Àfrica que ens connecten amb la naturalesa i al poder de la dona » les poetesses que denuncien la gàbia en la qual viuen les dones i el seu reclam de llibertat a l’època de l’Al Andalus; » la mística del gir sufí al Magrib i la resta de països àrab » i la caça de bruixes, el gaslighting, la doble moral, les violències masclistes emmascarades i subtils, l’homofòbia, la transfòbia i el racisme a Occident.
Fitxa Artística
Shirin: ballarina, professora i coreògrafa de dansa àrab, especialitzada en Orient Mitjà Irene Lameiro: ballarina de dansa aèria / Filles d’Eva: co.lectiu de dansa vertical Mireia Serra: ballarina, professora i coreògrafa de ballet clàssic Inmaculada Perversion: non-binary draglesque, performer Lilith: Defensora del salvatge femení, ballarina
