Gener-març 2024
Activitats gratuïtes · aforament limitat
Cinema Violeta és un espai periòdic de la Lleialtat dedicat a descobrir realitzadores, cineastes i documentalistes conegudes o invisibilitzades que, a través dels seus films, han tractat temàtiques amb mirada de dona i perspectiva feminista.
Després de les projeccions, hi ha un espai de col·loqui obert amb el públic.
La programació del trimestre, posa l’èmfasi en el 8M—Dia Internacional de les Dones.
Amb el suport de FilmoXarxa de Catalunya
programació
25 gener, 19h
Pioneres III —monogràfic Maya Deren
Maya Deren (1917-1961) és una de les principals realitzadores del cinema experimental nord-americà dels anys 40. Les seves pel·lícules s’inspiren en el surrealisme i la psicoanàlisi. Alhora coreògrafa, ballarina, poeta i fotògrafa, la seva obra compta amb un important trasfons teòric.
En aquesta sessió en homenatge a les pioneres del cinema, es projectarà: «Meshes of the Afternoon» (15’), «Witch’s cradle» (12′), «At Land» (15′) i «Ritual of Transfigured Time» (14′)
22 febrer, 19h
«Las Sinsombrero 3» de : Manuel Jiménez Núñez, Serrana Torres i Tània Balló Colell
Espanya | 2020 | 53min
gratuït | VO castellà
Al tercer i últim episodi de «Las Sinsombrero» se’ns presenta a aquelles artistes i intel·lectuals que al final de la guerra civil es van veure obligades a exiliar-se. A través de les seves biografies, transitarem per l’impacte que va tenir, sobretot a la seva autoria, l’exili. A més a més de ser invisibilitzades per qüestions polítiques, les seves situacions familiars i econòmiques van fer que es veiessin obligades a dedicar gran part del seu temps a tasques allunyades de la producció creativa.
21 març, 19h
«Margarita y el lobo» de Cecilia Bartolomé
Espanya, 1969 | 45min
gratuït | VO castellà
Pel·lícula cedida per la Filmoteca Española
Cecilia Bartolomé, cineasta pionera del cinema espanyol, va acabar a les llistes negres del franquisme amb aquesta pel·lícula que neix com a pràctica de fi de carrera de l’Escola Oficial de Cinematografia.
A «Margarita y el lobo» la protagonista s’enfronta a un judici de separació matrimonial amb un jutge eclesiàstic. A tall de tragicomèdia musical, la pel·lícula dissecciona de forma satírica la situació de la dona a l’època, mostrant els diferents llops que les sotmetien: l’amor, les dificultats a la feina i la vida personal o les falses alliberacions que les arrosseguen.