Convocatòria dirigida a espais vinculats amb la dansa als barris de Sants per a participar del Dia Internacional de la Dansa 2025
Amb la voluntat de fer visible el teixit de dansa a Sants, l’any 2022 s’inicia la celebració del Dia Internacional de la Dansa (DID) amb la participació de diferents entitats del barri.
La primera edició s’impulsa a partir d’una iniciativa de l’aPdC (Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya) amb la complicitat de La Turbo i la Lleialtat Santsenca; els següents anys, s’hi sumen els projectes del Pla Roig i de Cotxeres-Casinet.
Per a l’edició 2025, volem seguir fent créixer la xarxa d’entitats i espais vinculats a la dansa per unir esforços i generar sinergies entre projectes.
Per aquest motiu, obrim la convocatòria dirigida a espais del barri que vulguin participar en la 4a edició amb una activitat/proposta que formi part del programa i de l’itinerari del DID 2025 a Sants.
L’edició 2025 es realitzarà el dissabte 26 d’abril de 2025 al matí.
Si voleu participar-hi, ompliu aquest formulari en línia Data límit: dissabte 23 de novembre 2024 a les 00h.
Projectarem duespel.lícules d’animació de la realitzadora Marya Zarifque ens endinsen en la realitat de les refugiades sirianes a través del personatge de la Dúnia, una nena siriana de 6 anys.
Presentació i col·loqui a càrrec de Nour Salameh, professora del Màster d’estudis àrabs contemporanis de la UAB.
Doblatge en català Organitza: SodePau
programació
9 novembre, 12h −«Dúnia»
Canadà | 2020 | 28 min | + 7 anys Direcció: Marya Zarif i André Kadi
La Dúnia viu amb els seus avis a Alep fins que un dia s’han d’exiliar per culpa de la guerra. Junts iniciaran una gran aventura en recerca d’una nova llar.
16 novembre, 12h −«Dúnia i l’eco del tambor»
Canadà | 2023 | 50 min | + 5 anys Direcció: Marya Zarif i André Kadi
La Dúnia i els seus avis s’instal.laran al Canadà després de fugir de Síria. Malgrat el fred i les diferències culturals, la Dunia farà nous amics i descobrirà la música, que es convertirà en un poder transformador a la seva vida. La pel·lícula celebra l’amistat, l’adaptació i la multiculturalitat.
Dijous 7 i 14 de novembre, 19h Activitat gratuïta · accés lliure
L’Etnogràfica, presenta la segona edició del cinefòrum «Construcció de la memòria col·lectiva en primera persona» en la qual projectarem dos documentals que il·lustren processos de recuperació de la memòria col.lectiva derivats de la violència política espanyola al segle XX i la repressió patida i exercida pels seus avantpassats.
Es tracta de relats audiovisuals que permeten rescatar del silenci converses pendents, tot posant sobre la taula preguntes necessàries i encarant secrets i veritats incòmodes. Des d’una perspectiva situada, les realitzadores indaguen en la història familiar en un exercici de reparació personal i col·lectiva.
Col.loqui posterior amb les realitzadores i membres de l’Etnogràfica.
Programació
7 de novembre, 19h «Apuntes para una herencia» de Federico Robles
Espanya, Argentina | 2019 | 65min | VO castellà
Una peça confessional sobre les ferides obertes de la Guerra Civil Espanyola i els traumes familiars en la qual el director, Federico Robles, indaga en el seu propi passat a través de la figura del seu avi, un ex-soldat franquista.
Quantes generacions d’una família poden portar inscrites les marques de la guerra? Com reconstruir la pròpia història si el relat familiar és ple de silencis? Aquest documental autobiogràfic s’endinsa en la memòria familiar del realitzador, un net d’emigrats espanyols a l’Argentina, per recuperar la història del seu avi i reflexionar sobre els abastos i conseqüències d’aquest violent procés posant-les en relació amb la seva vida actual.
Conversa via streaming amb Federico Robles des de l’Argentina.
14 novembre, 19h «Nedar» de Carla Subirana
Espanya | 2008 | 92min | VO català
Un documental que ressegueix a tres generacions de dones que s’enfronten a un secret guardat durant anys. Un avi afusellat el 1940 en finalitzar la Guerra Civil esdevé l’inici d’una investigació que narra un viatge personal i reflexiona sobre la pèrdua de la memòria familiar i col·lectiva.
Quan Subirana inicia la producció, la seva àvia i la seva mare es troben en fases diferents de la malaltia de l’Alzheimer, i això la porta a voler aclarir el misteri de la mort del seu avi, abans que desaparegui en la memòria.