Dissabte 5 & dissabte 12 de desembre, 11h Entrada gratuïta amb inscripció prèvia Entrades exhaurides pels 2 passis
Miss Margherita és italiana. Parla totes les llengües del món amb accent italià. Miss Margherita és una apassionada de les pizzes, les seves pizzes, la farina, la massa, el llevat, els millors formatges, l’alfàbrega…
Admireu-la, pomposa, vestida amb el seu elegant davantal, amb una destresa digna de la màfia. Prepara la pizza amb las mans, els peus i amb tot el cos… La seva forma de queixar-se… el seu caràcter formidable, tot un personatge!
Un espectacle còmic de circ,clown i acrobàcies de Jessica Arpin.
Jessica Arpin és d’origen suís-brasiler. Va estudiar circ a l’escola Théâtre-Cirqule de Ginebra i a l’Escola Nacional de Circ de Montreal on es va especialitzar en bicicleta acrobàtica. Des del 2002 ha presentat els seus espectacles per tot el món actuant en carpes de circ, teatres, el carrer i cabarets.
Divendres 27 i dissabte 28 de novembre, 20h Entrades: 10€. Venda d’entrades aquí [entrades exhaurides]
Mai t’he vist en un aquelarre però vaig haver d’acusar a algú per a acabar amb els turments. Se’m va ocórrer el teu nom, quan em portaven a la presó ens vam trobar i em vas dir que mai haguessis cregut una cosa així de mi. Et demano perdó; si tornessin a torturar-me, tornaria a acusar-te.
Declaració extreta dels Processos del Vallés (1617-1622)
200.000 bruixes van ser torturades i condemnades a mort a Europa entre els segles XVI i XVII. Se les acusava de provocar epidèmies, gelades i morts sobrenaturals, guiades pel diable. La Joana, la Jaumeta i la Felipa, llevadora, remeiera i pagesa, comparteixen una preocupació i una por, ser acusades, elles també, de bruixeria. Aquelles 200.000 mortes, eren bruixes o només dones?
«200.000 mujeres» és una obra teatral que tracta sobre la recuperació de la memòria històrica de la caça de bruixes i posa de manifest com aquesta memòria continua integrada als nostres cossos fins avui, cinc segles més tard.
L’obra vol honrar la mort de totes aquelles dones que van ser assassinades pel poder durant els segles XV i XVIII i també visibilitzar les lluites de les dones de qualsevol època per assolir els seus drets. Un viatge al passat per connectar amb les ancestres i dona’ls-hi veu.
Edat recomanada: públic adult Durada: 75 min Espectacle en català i castellà Any estrena: 2020
Fitxa artística
Dramatúrgia: Anna Tamayo i Ángela Palacios Documentació: Mercè Alegre Direcció: Ángela Palacios Interpretació: Anna Tamayo Espai sonor: Alba Rubió Disseny i confecció de vestuari: Ester Buxaus Mir Escenografia: Bàrbara Massana Assessorament de veu: Miriam Marcet Disseny d’il·luminació, fotografía i cartell: Carlos Montilla Tràiler: Carlos Martín Peñasco Àngel de la guarda: Gerardo Tamayo Co-producció: Sala Fènix Suport a la creació: La Lleialtat Santsenca
Cada dijous de novembre, 19h Activitat gratuïta. Inscripció obligatòria aquí
IMPORTANT A causa de les noves mesures sanitàries, les sessions del Cinefòrum (In)Digestió passen a realitzar-se en línia. Per poder veure els documentals i seguir els debats, cal fer la inscripció prèvia a formularis.lleialtat.cat/indigestio fins les 14h del dimecres anterior al documental. Un cop hagueu realitzat la inscripció:
» el dimecres de cada setmana rebreu al vostre correu electrònic l’enllaç per poder visualitzar els documentals de cada sessió, que estarà en obert durant 24 hores. » també rebreu un enllaç per connectar-vos via Zoom al col·loqui amb les convidades de cada sessió, que serà en línia cada dijous a les 19h.
«(IN)DIGESTIÓ. Lluites i resistències de dones en el sistema alimentari» és un cicle de documentals que mostren dones que sostenen i, a la vegada, resisteixen en un sistema alimentari construït sobre lògiques que normalitzen l’explotació de les dones i de la terra; també sobre una normativització dietètica plena d’imperatius sobre el que hem de menjar, en quina quantitat i com, que reforcen opressions que afecten particularment les dones.
Les protagonistes són dones que han trencant amb el silenci i han creat alternatives individuals i col·lectives empoderadores que ens fan reflexionar sobre tot allò que carrega el que ingerim.
Els documentals aborden alguns dels mecanismes perversos del sistema alimentari global: la invisibilització del treball i el rol de les dones rurals; les lògiques d’explotació laboral, el racisme i el masclisme a la indústria alimentària i a la restauració; la precarització de l’alimentació en situacions extremes; els discursos gordofòbics. Però també experiències de denúncia, de lluita i de resiliència que reivindiquen sistemes alimentaris basats en el respecte per les identitats, vides dignes i la justícia social.
Després de cada projecció hi haurà un debat amb la participació de col·lectius i dones protagonistes, així com amb les directores.
—PROGRAMA—
Dijous 5 de novembre, 19h— en línia «On achève bien les gros» (Bangumi, França, 2020 | 51 min | VOSE) Direcció: Laurent Follea, Valentine Oberti i Gabrielle Deydier
Una pel·lícula contundent sobre la gordofòbia, a través d’un retrat, una entrevista presencial i tres ficcions distòpiques. Obesa des de l’adolescència, l’autora Gabrielle Deydier, recorda la seva història i parla en contra de la gordofòbia de la nostra societat. Una oda a l’autoacceptació, contra la tirania de les normes. Un documental basat en el llibre de la protagonista Gabrielle Deydier «On ne naît pas grosse / No se nace gorda» (Ed. Goutte d’Or, 2017).
Debat amb Komando Gordix i Maria Clara Gaspar (Observatori de l’Alimentació).
Dijous 12 de novembre, 19h— en línia «Eating & Working, Eating & Working» (Ongoing Box Film Division, EUA, 2020 | 83 min. | VOSE) Direcció: David Bernabo
Aquest llargmetratge documental segueix a set persones que treballen en l’alimentació des del principi fins el final de la seva jornada laboral. En el camí, les participants discuteixen les alegries i frustracions de treballar, les habilitats utilitzades en el seu treball i els impactes del sexisme, el racisme i el classisme en els seus entorns laborals.
Debat amb Raiza Carrera (Mixing the World), Oscar Lorenzo (Gulpbite) i Cheikh Drake (activista antiracista i membre d’Abarka Càtering).
Dijous 19 de novembre, 19h— Sessió de curts— en línia
Debat amb Teresa Ortega (Asociación de Mujeres Empaquetadoras de Tomates de Gran Canaria) i Olatz Alonso (Asociación de Amigos y Amigas de la RASD de Álava).
Curt 1: «Mujeres empaquetadoras de tomates» (Lagarta Comunicación, Gran Canaria (Espanya), 2019 | 24 min) Direcció: Jen Dávila, Violeta Gil i Marga Lousa
El curt recupera les històries de vida, explotació i lluita de les dones que van treballar gran part de la seva vida en els magatzems d’empaquetat de tomàquet de Gran Canaria. Un documental basat en la recerca «Mujeres empaquetadoras de tomate. Una historia llena de vida, de lucha y de esperanza», de Domingo Viera González (Ed. Mercurio, 2018).
Curt 2: «Solo son peces» (Al Borde Films, Espanya, 2019 | 17 min. | VOSE) Direcció: Ana Serna & Paula Iglesias
«Solo son peces» ens descriu el treball de tres dones, Teslem, Dehba i Jadija, en una piscifactoria que les proveeix de peix fresc en els campaments de població refugiada saharaui, a Algèria. En ple desert, molt lluny de la seva terra, fan l’impossible per mantenir la seva vida a l’exili, sense mar ni peixos.
Dijous 26 de novembre, 19h— Sessió de curts— en línia
Debat amb Marta Solano (Antropòloga i directora del documental «Mujeres del campo»), Ninari Chimba (protagonista del curt «Mama») i Esteban Coloma (director del curt «Mama»)
Curt 1: «Mujeres del campo» (Burbuja Films, Espanya, 2019 | 30 min) Direcció: Marta Solano
El curt és un viatge a la realitat invisible que es troba darrere la frontera del món rural, a on la vida de les dones la marquen els temps dels ramats i les obligacions de la casa. Dones fortes, valentes, capaces de tirar endavant amb tot. Dones «bregando» entre les pastures verdes de Cantàbria.
Curt 2: «Mama: soy campo y soy ciudad» (CoopDocs, Equador, 2019 | 18 min. | VOSE) Direcció: Esteban Coloma i Luis Herrera R.
«Mama» explica la història de tres generacions de dones en una família indígena equatoriana que han patit les dificultats de ser dones indígenes, sotmeses a la violència estructural d’una societat patriarcal i racista. Tot i això, davant de la lluita, estan unides per les cures.
