13/10-5/11 | Exposició «No ets tu, són els teus privilegis»

Exposició en curs del 13 d’octubre al 5 de novembre del 2020. De 13h a 22h
Entrada gratuïta

«No ets tu, són els teus privilegis» és una exposició de memes feministes organitzada per l’Etnogràfica que pretén sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la perspectiva interseccional.

Els «memes» són vehicles per transmetre idees a través de l’humor, una eina que serveix per sensibilitzar a la població sobre els privilegis i les violències, tenint en compte els diversos eixos d’opressió i privilegi que es donen en el si de la nostra societat, estructuralment patriarcal, capitalista i racista.

Aquests memes són creacions col·lectives sorgides d’un taller dinamitzat per
Memes Feministas Reloaded, en el que dones, lesbianes i trans es van reunir a La Bonne per aprendre a crear memes amb la premissa de visibilitzar no sols la diversitat d’opressions, sinó també pensar en els privilegis i el seu impacte.

Amb el lema «No ets tu, són els teus privilegis» s’han dissenyat 11 cartells per fer
palesa aquesta dimensió estructural que va més enllà de la voluntat individual i prendre consciència de la forma en què les privilegiades sostenim els sistemes d’opressió.

» Del 13 d’octubre al 5 de novembre del 2020. De 13h a 22h
» La Lleialtat Santsenca, Olzinelles 31, Barcelona
» Entrada gratuïta

—–
Un projecte de l’Etnogràfica – Antropologia per la transformació social. Amb la col·laboració de La Lleialtat Santsenca.

11 i 12/12 | «No es país para negras» [entrades exhaurides]

Divendres 11 i dissabte 12 de desembre, 20h
Entrades: 10€. Entrades exhaurides pels 2 passis

Què és ser francoespanyola? Què passa a Espanya amb la negritud? Quins eren els meus
referents negres nacionals? Quina és la història del negres a Espanya?

«No es país para negras» és una comèdia dramàtica de la companyia Mi perla negra que parla dels microracismes a través del periple vital d’una dona negra a Espanya. Una obra autorreferencial en primera persona de Silvia Albert Sopale, intèrpret del monòleg, nascuda a Donosti l’any 1976 –una nena negra d’una família de negres a un país de blancs.

Conjuntament amb la Silvia, recorrerem quaranta anys de vida i reviurem les cançons populars i anuncis televisius que van marcar l’imaginari d’una generació. Assistirem al despertar de l’adolescència, amb tots els interrogants que comporta, i serem testimonis de la formació de la seva identitat. També viatjarem a l’Àfrica, on descobrirà que la seva terra d’origen tampoc li pertany.

Interpretant diversos personatges i fent ús del llenguatge físic, «No es país para negras» mostra, amb humor i ironia els diferents punts de vista sobre el racisme, la sexualitat de la dona negra i la identitat. Fent ús dels seus records i els de tota la comunitat, per explicar part de la història que fins ara no s’ha explicat: la història de les dones negres espanyoles.

Edat recomanada: públic adult
Durada: 50 min
Espectacle en castellà
Any estrena: 2016

Fitxa artística

Interpretació: Silvia Albert Sopale
Direcció: Carolina Torres Topaga
Text: Silvia Albert Sopale. A mb la col.laboració de Carolina Torres Topaga i Laura Freijo Justo
Moviment: Chechu García
Espai escènic: Carolina Torres Topaga
So: Silvia M. Aranda
Il.luminació: Alberto Barberá
Vestuari: Eugenia Gusmerini
Fotografía: Toni Payán, Joan Linuxbcn i Josep Tobella
* Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19*

29/10 | Documental & debat «El cost de la fruita»

Dijous 29 d’octubre, 19h
Entrada gratuïta amb reserva prèvia aquí 

temporers a la recerca de sostre i treball,
una petita pagesia al límit de la supervivència.

A l’oest de Catalunya es produeix bona part de la fruita dolça d’Europa. Cada any, quan pugen les temperatures, una legió de braços arriba a les comarques de Ponent per collir les pomes, peres i préssecs que trobem als mercats i supermercats.

Homes i dones del Marroc, Ucraïna, Algèria, Mali, el Senegal, Romania, la Costa d’Ivori, Colòmbia… La majoria arriben, però d’altres ja hi són. Com la Salimata, que no vol que el seu fill entri a la fruita; o l’Amadou, que somia a reprendre la seva carrera de periodista, o el Hocine, que només desitja sortir de la misèria.

Aquest documental és el resultat de dos anys de seguiment de les campanyes de la fruita a Lleida amb un llibre com a brúixola: «La pell de la frontera», de Francesc Serés. Una història de temporers sense present, d’una pagesia sense futur, una història de supervivència des de la perifèria de les perifèries, d’una terra exhausta.

Un documental que explora cartografies locals i globals que, des d’Alcarràs, Torres de Segre o la Granja d’Escarp, poden explicar el món.

Col·loqui obert amb el públic després de la projecció.

????️ Dijous 29 d’octubre, 19h
???? La Lleialtat Santsenca, Olzinelles 31, Barcelona
???? Entrada gratuïta. Aforament limitat
⭕️ Reserva prèvia obligatòria aquí

Direcció: Clara Barbal i Pablo Rogero
So i música: David Malatesta
Veu: Francesc Serés. Autor de «La pell de la frontera» (Quaderns Crema)
Duració: 60 minuts
Subtítols disponibles en anglès i castellà
*Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19