Dissabtes 24.10, 21.11 i 19.12, 11.30h
Activitat gratuïta amb inscripció obligatòria

De cooperativa obrera creada al segle XIX a la sala de ball Bahia dels 60s, passant per la fàbrica de torrons Viar, la discoteca heavy Rainbow i el Bahia okupat, fins reobrir com a equipament cultural comunitari per al barri gestionat pel veïnat l’any 2018. A la Lleialtat el pes de la història és present a cada racó i volem explicar-vos-la i que ens conegueu!

Si encara no coneixeu la història d’aquest edifici aixecat a principis del segle XX i voleu descobrir totes les reencarnacions que ha patit fins arribar al moment actual, veniu a «Si les parets parlessin», el nostre cicle anual de visites comentades a la Lleialtat.

Repassarem la història passada i el projecte actual, us mostrarem un munt de curiositats i parlarem de la rehabilitació dels HARQUITECTES premiada amb el Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme 2017 i finalista dels FAD d’Arquitectura 2018 i els EU Prize for Contemporary Architecture – Mies van der Rohe Award 2018.

Durada: 1h aprox
Idioma: català

Imatge: Banquet inaugural del nou edifici del carrer Olzinelles. Font: Acción Cooperativista. 1.06.1928.

Calendari i inscripcions

Cada tercer dimarts de mes, 18.30h
Activitat gratuïta · inscripció aquí

Milers d’obres universals arriben a les nostres mans per la feina de traducció, poc reconeguda però imprescindible per obrir nous horitzons.

«Roda el mot» arriba a la quarta edició consolidant-se com un espai literari, de debat i reflexió que vol fomentar l’esperit crític i confrontar altres maneres d’entendre el món gràcies a la traducció al català de lectures d’arreu que entren a formar part de la nostra quotidianitat.

Conduït pel mestre i escriptor santsenc Rafel Casas.

Programa

20/10 | Punt d’aranya, de Nerea Pallares
Amb traducció d’Eduard Velasco del gallec.

17/11 | El desert dels Tàrtars, de Dino Buzzati
Amb traducció de Rosa Maria Pujol i Mercè Senabre de l’italià.

22/12 | Atrapa la llebre, de Lana Bastašic
Amb traducció de Pau Sanchis Ferrer del serbocroat.

19/01 | Sóc un gat, de Natsune Sōseki
Amb traducció de Marta Moya del japonès.

16/02 | Les mans d’Orlac, de Maurice Renard
Amb traducció de Jordi Llavoré del francès.

16/03 | Materials de construcció, d’Eider Rodríguez
Amb traducció de Pau Joan Hernàndez del basc.

20/04 | Tragèdia siciliana, d’Ottavio Cappellani
Amb traducció de Pau Vidal de l’italià.

18/05 | A la pell del llop, de Kerstin Ekman
Amb traducció de Carolina Moreno del suec.

15/06 | La vida de Gérard Fulmard, de Jean Echenoz
Amb traducció d’Anna Casassas del francès.

Setembre-desembre 2026
Activitats gratuïtes · accés lliure

Cinema Violeta és un espai periòdic de la Lleialtat dedicat a descobrir realitzadores, cineastes i documentalistes conegudes o invisibilitzades que, a través dels seus films, han tractat temàtiques amb mirada de dona i perspectiva feminista.

Després de les projeccions, hi ha un espai de col·loqui obert amb el públic.

programació

Una història sobre l’amistat femenina en un Mumbai en constant activitat a través de la mirada de tres dones que es troben en cruïlles vitals: Prabha es debat entre un nou amor i la memòria del seu marit, emigrat a Alemanya; Anu manté una relació secreta amb un noi musulmà; i Parvaty s’enfronta a un constructor que vol demolir l’edifici de barraques on viu.

Un thriller de terror que ens revela la pitjor cara de l’assetjament grassofòbic de la societat actual. La Sara ha de suportar les burles de les noies del seu poble sobre el seu cos. Tot acabarà quan un desconegut arribi al poble i segresti les seves assetjadores. La Sara haurà de decidir entre parlar i salvar les noies, o no dir res per protegir l’home que l’ha salvada. 

La projecció coincideix amb les IV Jornades contra la Grassofòbia.

Un documental travesti/trans que reviu les nits desobedients a Buenos Aires, tres mesos abans de la irrupció de la ultradreta. Un film que explora tres vides lligades per l’amistat, l’escena Ballroom, l’existència trans no binària, la poesia i les seves formes de resistència front la violència política.

Amb la participació de l’equip del curt.

Quan la Raquel era nena no entenia per què es parlava constantment de l’amor a la ràdio, a la televisió, a les pel·lícules i a les cançons. Es preguntava què passaria si no trobava a ningú que l’estimés. Quan se’n va a viure amb el Tomás, es veurà obligada a preguntar-se què estaria disposada a fer per amor. Descobrirà com de bonic i difícil és estimar a algú de veritat.