La Sara Blasco, tècnica comunitària, i el Francesco Russo, programador cultural, són membres de l’equip tècnic de la Lleialtat, les persones que s’encarreguen de donar forma a les activitats, projectes i programació de l’espai comunitari. Amb ells hem parlat de com es prepara la programació, quins criteris hi ha darrera i quines novetats trobarem el proper trimestre.

Sants, 01.09. 2026

Quin és l’enfocament comunitari de la Lleialtat? Com es reflecteix a la programació?

S. La Lleialtat com a edifici ha reflectit sempre, històricament, una vessant comunitària, perquè era una cooperativa obrera. El projecte actual també reflecteix aquest component comunitari que, d’alguna manera, ha estat sempre present en l’edifici.

Els eixos centrals són la cultura, el veïnatge i la cooperació, de manera que aquest component comunitari es reflecteix tant en els valors com en la governança del projecte, ja que es tracta d’una gestió cívica.

El projecte el gestiona la Coordinadora d’Entitats per la Lleialtat Santsenca i es vehicula a través de comissions i grups de treball, cosa que es reflecteix molt bé en la programació: hi ha tota una secció d’acció comunitària, però, a més, tota la programació sorgeix de la comissió de programació. És a dir, es fa de manera participativa, sempre amb el veïnat.

Com valoreu la participació de les activitats comunitàries el curs passat 2025-26?

S. Les activitats comunitàries estan formades, sobretot, per iniciatives de les veïnes, que nosaltres acollim i ajudem a donar forma. Per exemple, tenim un cicle nou que es diu “Les veïnes fan coses”, que recull precisament això: iniciatives de les veïnes que nosaltres ajudem a fer realitat.

Una altra cosa que fem des de la part més comunitària són trobades per fer xarxa entre els diferents grups que hi ha a la Lleialtat, com els grups de teatre, les corals i els grups que assagen als espais d’assaig. Amb això busquem, des d’aquesta vessant d’acció comunitària, que es faci xarxa entre els diferents agents de la Lleialtat.

I després hi ha també iniciatives que neixen més des del projecte mateix, com Teca i Xerrameca. En aquests casos busquem que siguin el més autogestionades o autònomes possible, fent que siguin les veïnes mateixes les que pensin les receptes i les que s’expliquen entre elles com es fan.

I quins reptes hi ha pel curs que comença?

S. Pel curs vinent, pel que fa a les activitats comunitàries, ens agradaria que la Lleialtat es veiés com un lloc que pot acollir iniciatives veïnals. És a dir, dins d’aquest cicle de “Les veïnes fan coses”, que la gent ens vegi com un lloc on pot venir, parlar amb nosaltres si té alguna iniciativa però no la té massa clara, i que nosaltres puguem ajudar a acabar de pensar com es vol fer, cedir els espais, posar en contacte amb altres persones o grups. Fer-ne difusió… i el que calgui per poder-la fer realitat.

Quins valors i principis hi ha darrera de la proposta cultural de la Lleialtat?

F. Els principis i valors que hi ha darrere de la programació cultural de la Lleialtat són els mateixos que estan a la base del projecte: feminisme, antiracisme, cooperativisme, defensa dels drets humans, ecologisme, consum responsable – tant alimentari com digital- i recuperació de la memòria històrica, entre altres… tots ells es reflecteixen en la programació.

Per fer-ho més coherent i entenedor, hem definit unes categories o calaixos que ens permeten organitzar i encaixar les propostes. Els cinc calaixos que hem definit a la comissió de programació són: memòria i barri, activitats comunitàries, activitats familiars, arts escèniques i música, i arts visuals, literatura i pensament. Aquestes categories recullen totes les activitats de la Lleialtat i ens guien a l’hora de rebre les propostes i encaixar-les.

Com s’elabora la programació? Quin procés hi ha darrera?

F. Treballem per cicles temàtics estables que ens ajuden a endreçar les propostes i a detectar sinergies entre iniciatives que poden arribar per separat. Des de la comissió de programació tenim una visió àmplia del conjunt i ens coordinem molt per garantir la coherència de tot el que coexisteix en un mateix mes o setmana.

A més de rebre propostes, fem una recerca activa per cobrir necessitats que hem detectat al barri. Per exemple, tenim un taller de música amb nadons des de fa més de sis anys, perquè hi ha molta demanda i poca oferta. També busquem propostes per a cicles ja consolidats, com Músiques d’Arreu, de concerts internacionals, o el cicle de Titelles, enfocat en la temàtica migratòria.

El criteri principal és que qualsevol proposta connecti amb els valors de la Lleialtat. Com a espai popular i de barri, la majoria d’activitats són d’accés lliure i gratuït, i quan hi ha preu, sempre intentem que sigui accessible.

La programació combina activitats veïnals amb propostes professionals: companyies de dansa, teatre o música. Un exemple és La Tramoia, el nostre programa de suport a la creació, on companyies professionals obren el seu procés creatiu al veïnat, generant un diàleg molt enriquidor per a tothom.

Si algú té una idea, no cal que la tingui del tot tancada: pot passar per la Lleialtat a parlar amb nosaltres, trucar-nos o enviar un correu. Des de la comissió de programació l’analitzem i veiem com pot encaixar i donar-li forma.

Quines activitats i novetats trobarem a la programació del proper trimestre que vulgueu destacar?

F. De la programació cultural del trimestre destacaria la segona edició d’En Trànsit, que és un cicle de titelles amb temàtica migratòria, amb dues propostes per a adults i dues familiars. També hi haurà l’estrena dels dos espectacles de circ de La Tramoia, el programa de suport a la creació de la Lleialtat i les quartes jornades contra la grassofòbia i la violència estètica, realitzades en col·laboració amb Trama. Per últim també destacaria l’exposició sobre Miguel Fuster de la Fundació Arrels, que estarà aquí a l’atri de la Lleialtat durant tot el mes de novembre.

S. De les activitats comunitàries, el cicle de teca i xerrameca continuem, que el fem durant tot l’any i cada sessió fem una recepta diferent i les inscripcions es tornen a obrir al setembre. El cicle “Les veïnes fan coses” es continua ampliant, tindrem com a novetat Ioga suau, Introducció al Qi Gong i Cerle pel Climateri i continuarà la Capoeira. També acollirem el cicle de xerrades “Cuidem les que cuiden” que tractaran diferents temàtiques adreçades especialment al col·lectiu de persones cuidadores.

El tret de sortida del trimestre serà el divendres 18 de setembre a les 18h, amb l’acte d’inici, i després començarem la temporada amb l’espectacle de circ de la Miriam Garcés Vergés «Rearraigo», en el marc de La Tramoia, el programa de suport a la creació. Us hi esperem!

Memòria en Moviment és el col·lectiu de La Lleialtat que recupera i explica la història del barri a través de passejades. Els historiadors Marc González i Agus Giralt, membres de l’associació, ens acompanyen pels orígens de la Festa Major, de la festa religiosa medieval a la realitat veïnal d’avui. El proper 22 d’agost a les 18h faran una passejada per explicar-ne la història.

En quin moment neix la Festa Major a Sants?
A. La Festa Major molt probablement comença a l’edat mitjana, i és una festa d’origen religiós dedicada a Sant Bartomeu, el patró del barri. La tradició de guarnir els carrers és posterior i ve de les enramades: durant els actes religiosos es decoraven les entrades amb elements vegetals i florals. Era una tradició comuna a tots els pobles del pla de Barcelona, no només a Sants.

I com evoluciona fins a la Festa Major que coneixem avui?
M. A mitjans del segle XIX, amb l’arribada de les indústries, augmenta la població i els veïns comencen a animar-se: les decoracions es fan més elaborades, es comença a fer servir el cartró, que ofereix noves possibilitats als guarnits, i neixen les primeres comissions. La religió passa a un segon pla i la gent agafa protagonisme. La participació creix fins a la Guerra Civil, que atura la festa. El franquisme la vol reprendre de seguida, però ara és el govern qui la organitza i els veïns queden com a espectadors. Als anys 60 i 70 torna a decaure, perquè la gent comença a poder anar de vacances, i molts treballadors tornen als seus pobles d’origen durant l’estiu, i els cotxes comencen a ocupar espai als carrers… i cap als 80 gairebé no queda cap comissió. És a finals dels 80 i els 90 quan reneix l’activitat veïnal amb força, i tornen a activar-se, i també comencen a organitzar-se les Festes Alternatives.

«La Festa Major de Sants no és una festa de barri: és una festa de poble.»

Com es manté avui l’esperit comunitari i què ha canviat?
A. L’esperit comunitari és el punt central de la Festa Major al barri, precisament perquè no l’organitza l’Ajuntament sinó el veïnat. Als anys 30 hi havia més de trenta comissions: no calia fer el millor guarnit, l’important era sortir al carrer, ocupar-lo, fer un sopar… El moment crític va ser els anys 70, quan gairebé no hi havia festa i la que hi havia era oficial. Podríem haver acabat com molts pobles, amb una festa municipal on la gent és simple usuària, però els moviments socials, i espais com l’Ateneu Llibertari i el Centre Social de Sants la van recuperar com una festa pròpia.
En l’actualitat, la festa torna a estar en risc, per la gentrificació. perquè el model de Festa Major de Festa de Sants és un model molt lligat, ja no només al barri sinó al carrer.

«Avui la festa pateix un risc nou, la gentrificació. És molt difícil mantenir una comissió quan potser d’aquí tres anys ja no vius en aquell carrer.

Es conserven gravacions antigues de Fructuós Gelabert, pioner del cinema, durant la Festa Major. Quina relació hi tenia?
A. La plaça de l’Església, després plaça de Màlaga, era l’origen de la festa. Allà Gelabert, que era veí del barri, muntava la seva paradeta durant la Festa Major amb aquelles primeres pel·lícules amb què imitava els Lumière gravant els obrers a les fàbriques. Cobrava una petita entrada i l’èxit era brutal, perquè la gent es veia a si mateixa: si eres treballador d’una fàbrica del barri i de cop apareixia algú que coneixies a la projecció… Era una experiència totalment nova i tenia molt d’èxit!

Quins guarnits recordeu com els més espectaculars o curiosos, dels que heu investigat?
M. Les imatges dels anys 20 i 30 tenen quelcom de romàntic: temples orientals, la portalada d’un castell… tot amb cartró i poc més. La feina que s’hi posava era impressionant, amb molts menys materials dels que tenim ara. I els guarnits expliquen molt bé cada època: durant la Segona República molts guarnits incorporaven referències a les autonomies, i als primers anys 40 feien por, amb banderes de la Falange i simbologia franquista.. I també alguns han estat molt espectaculars: al carrer Alcolea van arribar a fer una estatua de Colom de quaranta-tres metres que passava per sobre dels edificis, que ho veus avui i no entens com la van poder aixecar. O una Torre Eiffel, espectacular, en un carrer que avui ja ni associaríem a la festa, Jocs Florals.

A. En l’època més recent, molta gent vinculada a l’àmbit artístic, estudiants i professionals, també es vinculen, a les comissions, perquè són un gran aparador. Per exemple, als anys 80 el carrer Comptes de Bell-lloc sempre guanyaven, i molta de la gent implicada treballava fent decorats de televisió. Al final, a cada comissió s’utilitzen tots els recursos amb què poden comptar.

D’on ve la rivalitat entre carrers i amb altres barris, com Gràcia?
M. Als anys 30 hi havia menys competitivitat que als 40 i 50. En bona part la va incentivar l’Ajuntament, amb el concurs de carrers. I durant el franquisme també es promouen concursos amb premis com «la millor família amb els fills més ben educats», i aquí suposo que també hi havia rivalitat per veure quin carrer s’emportava més premis.

A. Pel que fa a la rivalitat amb Gràcia.. guarnir es feia a gairebé tots els antics pobles, com Ciutat Vella, la Sagrera, el Poble Nou o el Poble Sec, i mentre tothom ho feia no hi havia tanta rivalitat. Quan només en queden dos, és lògic que augmenti. A més, Sants i Gràcia eren les dues úniques viles com a tal quan es van integrar a Barcelona en aquell moment.

Quan és la passejada de la Festa Major i què hi trobarem?
M. Serà el 22 d’agost a les 18 h. Són sis parades en què recorrem la història de la festa des dels orígens, veient com ha evolucionat: els guarnits, els balls i les comissions dels carrers pels quals passem. Però sobretot expliquem la història social de com passem d’una festa religiosa a la festa actual, i com el barri s’hi ha anat involucrant fins avui.

Qui sou i com treballeu a Memòria en Moviment?
A. Cada any fem unes deu o onze passejades, sempre a Sants, que permeten explicar moltes temàtiques des del propi barri. En tenim una trentena de preparades. Funcionem com la redacció d’un diari, pensem els temes i decidim quines noves passejades incorporarem i ens documentem per preparar-les. Durant molt temps vam ser només tres o quatre persones i ara hem crescut, i ja som set o vuit.

N’hi ha de molt clàssiques, com les masies, les fàbriques, el moviment obrer o la Guerra Civil, i d’altres que hem provat quasi per casualitat i que ens demanen cada any, com els Sants misteriosos, la crònica negra o la de les dones de Sants, que fem coincidint amb el 8 de març.
M. El que fem és recuperar i explicar la història del barri, tant a la gent d’aquí com a la de fora. I no només a adults: quan podem, fem activitats a escoles, perquè els infants i joves tinguin coneixement del barri on viuen i estudien.

«Guarnir un carrer té un significat molt profund: te’l fas teu. Estàs transformant un espai que, en una ciutat capitalista, normalment és un lloc de pas o de consum. Durant una setmana recuperem aquella antiga vida de poble i ocupem el carrer»