Memòria en Moviment és el col·lectiu de La Lleialtat que recupera i explica la història del barri a través de passejades. Els historiadors Marc González i Agus Giralt, membres de l’associació, ens acompanyen pels orígens de la Festa Major, de la festa religiosa medieval a la realitat veïnal d’avui. El proper 22 d’agost a les 18h faran una passejada per explicar-ne la història.
En quin moment neix la Festa Major a Sants?
A. La Festa Major molt probablement comença a l’edat mitjana, i és una festa d’origen religiós dedicada a Sant Bartomeu, el patró del barri. La tradició de guarnir els carrers és posterior i ve de les enramades: durant els actes religiosos es decoraven les entrades amb elements vegetals i florals. Era una tradició comuna a tots els pobles del pla de Barcelona, no només a Sants.
I com evoluciona fins a la Festa Major que coneixem avui?
M. A mitjans del segle XIX, amb l’arribada de les indústries, augmenta la població i els veïns comencen a animar-se: les decoracions es fan més elaborades, es comença a fer servir el cartró, que ofereix noves possibilitats als guarnits, i neixen les primeres comissions. La religió passa a un segon pla i la gent agafa protagonisme. La participació creix fins a la Guerra Civil, que atura la festa. El franquisme la vol reprendre de seguida, però ara és el govern qui la organitza i els veïns queden com a espectadors. Als anys 60 i 70 torna a decaure, perquè la gent comença a poder anar de vacances, i molts treballadors tornen als seus pobles d’origen durant l’estiu, i els cotxes comencen a ocupar espai als carrers… i cap als 80 gairebé no queda cap comissió. És a finals dels 80 i els 90 quan reneix l’activitat veïnal amb força, i tornen a activar-se, i també comencen a organitzar-se les Festes Alternatives.
«La Festa Major de Sants no és una festa de barri: és una festa de poble.»
Com es manté avui l’esperit comunitari i què ha canviat?
A. L’esperit comunitari és el punt central de la Festa Major al barri, precisament perquè no l’organitza l’Ajuntament sinó el veïnat. Als anys 30 hi havia més de trenta comissions: no calia fer el millor guarnit, l’important era sortir al carrer, ocupar-lo, fer un sopar… El moment crític va ser els anys 70, quan gairebé no hi havia festa i la que hi havia era oficial. Podríem haver acabat com molts pobles, amb una festa municipal on la gent és simple usuària, però els moviments socials, i espais com l’Ateneu Llibertari i el Centre Social de Sants la van recuperar com una festa pròpia.
En l’actualitat, la festa torna a estar en risc, per la gentrificació. perquè el model de Festa Major de Festa de Sants és un model molt lligat, ja no només al barri sinó al carrer.
«Avui la festa pateix un risc nou, la gentrificació. És molt difícil mantenir una comissió quan potser d’aquí tres anys ja no vius en aquell carrer.
Es conserven gravacions antigues de Fructuós Gelabert, pioner del cinema, durant la Festa Major. Quina relació hi tenia?
A. La plaça de l’Església, després plaça de Màlaga, era l’origen de la festa. Allà Gelabert, que era veí del barri, muntava la seva paradeta durant la Festa Major amb aquelles primeres pel·lícules amb què imitava els Lumière gravant els obrers a les fàbriques. Cobrava una petita entrada i l’èxit era brutal, perquè la gent es veia a si mateixa: si eres treballador d’una fàbrica del barri i de cop apareixia algú que coneixies a la projecció… Era una experiència totalment nova i tenia molt d’èxit!
Quins guarnits recordeu com els més espectaculars o curiosos, dels que heu investigat?
M. Les imatges dels anys 20 i 30 tenen quelcom de romàntic: temples orientals, la portalada d’un castell… tot amb cartró i poc més. La feina que s’hi posava era impressionant, amb molts menys materials dels que tenim ara. I els guarnits expliquen molt bé cada època: durant la Segona República molts guarnits incorporaven referències a les autonomies, i als primers anys 40 feien por, amb banderes de la Falange i simbologia franquista.. I també alguns han estat molt espectaculars: al carrer Alcolea van arribar a fer una estatua de Colom de quaranta-tres metres que passava per sobre dels edificis, que ho veus avui i no entens com la van poder aixecar. O una Torre Eiffel, espectacular, en un carrer que avui ja ni associaríem a la festa, Jocs Florals.
A. En l’època més recent, molta gent vinculada a l’àmbit artístic, estudiants i professionals, també es vinculen, a les comissions, perquè són un gran aparador. Per exemple, als anys 80 el carrer Comptes de Bell-lloc sempre guanyaven, i molta de la gent implicada treballava fent decorats de televisió. Al final, a cada comissió s’utilitzen tots els recursos amb què poden comptar.
D’on ve la rivalitat entre carrers i amb altres barris, com Gràcia?
M. Als anys 30 hi havia menys competitivitat que als 40 i 50. En bona part la va incentivar l’Ajuntament, amb el concurs de carrers. I durant el franquisme també es promouen concursos amb premis com «la millor família amb els fills més ben educats», i aquí suposo que també hi havia rivalitat per veure quin carrer s’emportava més premis.
A. Pel que fa a la rivalitat amb Gràcia.. guarnir es feia a gairebé tots els antics pobles, com Ciutat Vella, la Sagrera, el Poble Nou o el Poble Sec, i mentre tothom ho feia no hi havia tanta rivalitat. Quan només en queden dos, és lògic que augmenti. A més, Sants i Gràcia eren les dues úniques viles com a tal quan es van integrar a Barcelona en aquell moment.
Quan és la passejada de la Festa Major i què hi trobarem?
M. Serà el 22 d’agost a les 18 h. Són sis parades en què recorrem la història de la festa des dels orígens, veient com ha evolucionat: els guarnits, els balls i les comissions dels carrers pels quals passem. Però sobretot expliquem la història social de com passem d’una festa religiosa a la festa actual, i com el barri s’hi ha anat involucrant fins avui.
Qui sou i com treballeu a Memòria en Moviment?
A. Cada any fem unes deu o onze passejades, sempre a Sants, que permeten explicar moltes temàtiques des del propi barri. En tenim una trentena de preparades. Funcionem com la redacció d’un diari, pensem els temes i decidim quines noves passejades incorporarem i ens documentem per preparar-les. Durant molt temps vam ser només tres o quatre persones i ara hem crescut, i ja som set o vuit.
N’hi ha de molt clàssiques, com les masies, les fàbriques, el moviment obrer o la Guerra Civil, i d’altres que hem provat quasi per casualitat i que ens demanen cada any, com els Sants misteriosos, la crònica negra o la de les dones de Sants, que fem coincidint amb el 8 de març.
M. El que fem és recuperar i explicar la història del barri, tant a la gent d’aquí com a la de fora. I no només a adults: quan podem, fem activitats a escoles, perquè els infants i joves tinguin coneixement del barri on viuen i estudien.
«Guarnir un carrer té un significat molt profund: te’l fas teu. Estàs transformant un espai que, en una ciutat capitalista, normalment és un lloc de pas o de consum. Durant una setmana recuperem aquella antiga vida de poble i ocupem el carrer»
Inscripció a la passejada històrica –>
