Dijous 3 de febrer, 19h Entrada gratuïta. Inscripció prèvia aquí
Estrena a Barcelona !
Dins del projecte «Famílies trans*—Construccions identitàries», l’artista Mar C. Llop presenta aquest llargmetratge documental de títol homònim on es mostren els processos de les famílies amb criatures trans*.
Un retrat crític elaborat a través d’entrevistes on les persones s’expressen i s’exposen explicant com és la pròpia vivència, en què els ha canviat a elles mateixes, quines situacions han viscut, les problemàtiques, alegries, les lluites i què canviarien d’aquesta societat.
Debat posterior amb la participació de Mar C Llop.
«Famílies trans*—Construccions identitàries» és un projecte fotogràfic de l’artista Mar C. Llop en desenvolupament continu que mostra els processos de les famílies que tenen infants trans* i s’endinsa en les experiències en primera persona de les criatures i del seu entorn més immediat.
Organitza: Associació Generem / Mar C. Llop Públic: + 7 anys Durada: 120min
Sobre Mar C. Llop Mar C. Llop és una fotògrafa freelance i activista de l’associació catalana de persones trans* Generem!. Va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i realització de vídeo al Centre de la Imatge. Des del 2013 es troba desenvolupa el projecte Construccions identitàries Work in progress sobre les diversitats de gènere.
Dijous 27 de gener, 19h Activitat gratuïta. Inscripció prèvia aquí
No és un fet aïllat que la història està escrita pels homes. Quan parlem de la història del cinema, la situació no és diferent; una història, i una indústria, escrita, pensada i dirigida des de la perepectiva masculina que ha invisibilitzat sistemàticament a les dones, particularment les que es van dedicar a la direcció. Dones que en molts casos es van anticipar als seus companys homes en aspectes tècnics, conceptuals i creatius.
Durant els últims anys s’ha iniciat un procés de reparació que reivindica el paper d’unes pioneres del cinema que van realitzar contribucions fonamentals per fer avançar el mitjà tal com avui el coneixem. Dones que van escriure guions, dirigir, produir i interpretar els papers dels seus propis films i que, en ocasions, van introduir una visió feminista a les seves pel.lícules.
És el cas d’Alice Guy, Lois Weber i Germaine Dulac, tres directores que es van enfrontar a les dificultats d’una indústria que relegava les dones a rols subalterns. Pioneres del Cinema (I) vol mostrar una selecció dels seus films més destacats.
Alice Guy (França, 1873 – EEUU, 1968) —la pionera
Iniciant la seva trajectòria com a secretària de la Companyia de Cine Gaumont, va reconèixer les possibilitats narratives i artístiques del cinematògraf i va començar a escriure guions i dirigir films per la productora.
El 1896, un any després dels Lumière, filma «La fada de les cols», la primera ficció de la història en un moment en que el cinema era documental. Guy va rodar més de 1000 pel·lícules, va crear uns estudis cinematogràfics als Estats Units i va treballar a Hollywood, però el seu nom va caure en l’oblit i molts dels seus films van signar-se a nom del seu marit o companys de professió.
La Fée aux Choux Alice Guy · França · 1896 · 1′ · Muda · Gaumont
«La fada de les cols» és el primer film de ficció de la història i el primer dirigit per una dona. Inspirat en un conte tradicional francès en el que els nens provenen de les cols i les nenes de les roses, la pel·lícula presenta decorat i una narració de gènere fantàstic que s’avança a George Méliès i tracta la maternitat des d’una perspectiva feminista.
Les Résultats du féminisme Alice Guy · França · 1906 · 7′ · Muda · Gaumont
«Les conseqüències del feminisme» és una pel·lícula còmica, els rols de gènere de l’època s’inverteixen i Guy postula una societat en la que els homes realitzen tasques domèstiques mentre que les dones passen l’estona al cafè. Al final, els homes es revelen en contra de la seva submissió.
Lois Weber (EEUU, 1879 – 1939)—primera cineasta dels EEUU
Actriu de cinema mut nord-americana, guionista, productora i directora, Weber és la primera dona directora de cinema dels EEUU i una de les figures més destacades per la qualitat i innovacions presents als seus films, comparables a les del seu coetani i company de professió D.W. Griffith.
Icona del feminisme i polèmica pels temes socials que tractava a les seves pel·lícules, Weber va ser la creadora d’imatges i narratives innovadores que posteriorment van recrear Alfred Hitchcock, Brian De Palma o Stanley Kubrick. Inventora del thriller, va experimentar amb el so, va crear el seu propi estudi de cinema, i va mostrar el primer nu integral d’una dona a la pantalla, parlar de l’avortament, la pena de mort i l’alcoholisme.
«Suspens» és el primer thriller de la història. Una cinta de culte on s’introduiexen innovacions com l’ús de la pantalla partida per mostrar accions simultànies i plànols subjectius. Un film de terror i intriga que, a més, presenta una crònica narrativa linial amb inici, nus i desenllaç.
Directora de cinema, teòrica, periodista i crítica de cinema francesa, va començar la seva carrera professional treballant a revistes feministes redactant crítiques de teatre i retrats de dones. L’any 1916 funda la casa de producció DH Films i dirigeix la seva primera pel.lícula, convertint-se en la segona directora de cinema a França després d’Alice Guy.
Vinculada a les avantguardes artístiques, el seu cinema presenta una marcada experimentació formal, primer amb films de caràcter impressionista («La Souriante Madame Beudet», 1923) i, posteriorment, vinculant-se amb el surrealisme («La coquille et le clergyman», 1928).
La Coquille et le Clergyman Germaine Dulac · França · 1928 · 28′ · Muda
«La coquille et le clergyman» és una pel.lícula experimental francesa dirigida per Germaine Dulac a partir d’un guió d’Antonin Artaud rodada amb total llibertat, de gran simbolisme poètic i plena d’imatges de gran violència onírica. El film mostra les al.lucinacions eròtiques d’un sacerdot i el seu desig sexual per l’esposa d’un general.
El cicle Cinema Violeta és un espai periòdic de la Lleialtat dedicat a descobrir realitzadores, cineastes i documentalistes conegudes o invisibilitzades que, a través dels seus films, han tractat temàtiques amb mirada de dona i perspectiva feminista.
El cicle està promogut per un grup de 6 dones de Sants motivades per investigar l’aportació femenina i feminista a la creació cinematogràfica.
Dijous 23 de desembre, 19h Entrada gratuïta. Inscripció prèvia aquí
Dins del projecte «Famílies trans*—Construccions identitàries» l’artista Mar C. Llop estrena el documental/entrevista a la Dra Rosa Almirall, ginecòloga i obstetra catalana, militant feminista i fundadora el 2012 de la Unitat Trànsit, pionera en promoure la salut de les persones trans a l’Institut Català de la Salut.
La peça és un documental de 40 minuts on Almirall explica les experiències tractant a menors trans*. Com arriben les famílies a la Unitat Trànsit, les demandes de les criatures, les pors dels adults, què passa amb les hormones a la pubertat, com seria una societat menys binària…
Un testimoni contundent i crític de qui acompanya des de la salut a aquestes persones en procés de trànsit.
Debat posterior amb la participació de Rosa Almirall i Mar C Llop.
«Famílies trans*—Construccions identitàries» és un projecte fotogràfic de l’artista Mar C. Llop que mostra els processos de les famílies que tenen infants trans* i s’endinsa en les experiències de les criatures.
Organitza: Associació Generem / Mar C. Llop Tot tipus de públic
Sobre Mar C. Llop Mar C. Llop és una fotògrafa freelance i activista de l’associació catalana de persones trans* Generem!. Va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i realització de vídeo al Centre de la Imatge. Des del 2013 es troba desenvolupa el projecte Construccions identitàries Work in progress sobre les diversitats de gènere.
