Manifest en relació a la gestió cívica directa

Posicionament de la Plataforma de Gestió Ciutadana en relació a la gestió cívica directa

Davant de les recents peticions de participació de la Plataforma en els concursos per a la gestió cívica als districtes de Sants-Montjuïc (Casals de Barri de la Vinya i Sant Cristòfol, del barri de la Marina) i de Sant Martí (Casals de Barri de Bac de Roda, Besòs, La Pau i Vila Olímpica, i Casal de joves del Clot), i del fet que des d’altres districtes (Eixample, Gràcia i Sant Andreu) ens indiquen que les properes renovacions de convenis passaran per la concurrència, les entitats sotasignants, membres de la Plataforma de Gestió Ciutadana manifestem que:
  • Ens preocupa aquesta deriva cap al concurs de gestió cívica en la negociació dels nous convenis que se’ns argumenta que està motivada per una consigna a nivell de l’Ajuntament de Barcelona, d’alinear-se a directrius europees de contractació pública, i que a partir d’ara s’aplicarà en la renovació de tots els convenis.
  • Tal com ja hem comentat diversos cops i tal vam comunicar en resposta a la convocatòria als anteriors concursos, la posició de la Plataforma davant de la concurrència pública és que no té sentit en casos de renovació, només en casos de nous equipaments i si realment hi ha més d’una entitat arrelada amb experiència i capacitat de gestió interessades en la gestió. Fins i tot en aquests casos recomanem l’acompanyament a les entitats perquè acabin bastint un projecte comú i integrador de gestió ciutadana i comunitària.
  • De cara a valorar el resultat de la gestió cívica d’un equipament ja hi ha diversos mecanismes establerts de seguiment, principalment la comissió de seguiment i el consell d’equipament, que és on s’ha de valorar conjuntament el funcionament i els possibles aspectes de millora , així com plantejar la renovació del conveni. Per tant, si hi ha satisfacció en la gestió, validada en aquests espais de seguiment, no encaixa el plantejament de la concurrència.
  • Si, per contra, hi ha deficiències greus en la gestió cívica que no es poden reconduir amb un acompanyament, aleshores cal decidir si realment té sentit la gestió ciutadana o no, i potser buscar altres fórmules com la cessió de local (deixant de ser un equipament municipal) però no anar a concurs de gestió cívica, i molt menys si no hi ha prou múscul associatiu en el territori.
  • Tot i així, mantenim el compromís de participar en els concursos de gestió ciutadana, si bé no podem ocupar sempre les dues cadires que tenim assignades, finalment sí que garantim la nostra veu i la nostra presència amb entitats del territori, que són membres de la plataforma.
És per això que demanem que la direcció de Democràcia Activa de l’Ajuntament de Barcelona, com a òrgan responsable de la gestió cívica:
  1. Aclareixi si realment existeix aquesta consigna d’erradicar l’adjudicació directa per passar a la concurrència de gestió cívica i, si és el cas, la seva naturalesa (tècnica o política) i la seva justificació. Per tant, que quedin clares les directrius sobre l’aplicació de l’adjudicació directa i de la concurrència, i que s’apliquin de forma homogènia a tota la ciutat.
  2. L’Ajuntament marqui unes directrius clares sobre els criteris a emprar de cara a designar o no un equipament de gestió cívica i en quina modalitat: gestió associativa o gestió d’una empresa participada per una entitat del territori, ja que entenem que la cogestió entre una entitat i l’administració ja no es contempla.
  3. En els casos de gestió cívica es garanteixi:
    . que tant l’administració com l’entitat del territori entenen què és la gestió cívica, i que sobretot implica la participació del territori en la gestió de l’equipament.
    . que se segueix el model de conveni de gestió cívica.
    . que la dotació econòmica sigui suficient per poder garantir aquest tipus de gestió, en funció del tipus d’equipament i de les possibilitats de generar recursos propis.

Signem aquest manifest totes les entitats de la Plataforma de Gestió Ciutadana:

1. Associació Ateneu Transformadors
2. Associació Bidó de Nou Barris
3. Associació Casal Font d’en Fargues
4. Associació CooperaSec
5. Associació Cultural Barri del Poblet
6. Associació Cultural Casa Orlandai
7. Associació cultural la Cosa Nostra
8. Associació de la Casa de la Premsa
9. Associació de Veïns i Veïnes Congrés-Indians
10. Associació d’Entitats de Vil·la Urània
11. Associació Juvenil Sociocultural de Prosperitat
12. Associació Juvenil Sociocultural Roket Project
13. Associació Mercat Cultural de Vallvidrera
14. Associació Turó Acció Socio Cultural (TASC)
15. Associació Xarxa Dos Deu
16. Consell d’Associacions de Barcelona (CAB)
17. Consell de la Joventut de Barcelona
18. Consell de la Joventut d’Horta-Guinardó
19. Coordinadora de colles de cultura de Gràcia
20. Coordinadora d’Entitats per la Lleialtat Santsenca
21. Coordinadora Entitats Poble Sec
22. Coordinadora d’Entitats VERN de la Verneda – Sant Martí
23. Federació d’Entitats Socioculturals i Lleure S. Andreu Palomar
24. Federació Casc Antic Gestió Comunitària
25. Federació Coordinadora d’Entitats del Poblenou
26. Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa (FECCA)
27. Federació d’Entitats Amigues de Can Carol i Consolat
28. Federació d’Entitats Calabria 66
29. Federació Torre de La Sagrera
30. Federació Transforma Porta
31. La Masia de la Guineueta Associació de Lleure
32. La Prosperitat Cultura en Acció (PECA)
33. La Troca – Associació educativa i cultural Formes
34. L’Arnau itinerant
35. Plataforma d’Entitats de Roquetes
36. Plataforma del Borsí
37. Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya
38. Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
39. Unió d’Entitats de la Marina

Busquem testimonis de la memòria industrial de Sants!

Campanya per buscar testimonis de la memòria industrial de Sants!

Durant els segles XIX i XX, Sants es va situar a l’avantguarda de la industrialització: les fàbriques proliferaven arreu, des de les més ambicioses com l’Espanya Industrial i Can Batlló, a d’altres de més modestes però igualment importants.

Avui, aquest passat industrial és encara present en nombrosos espais i edificis que formen part del nostre paisatge quotidià i al que podem accedir a través de la documentació i les fotografies que s’han conservat.

Ara volem fer un pas més enllà i conèixer de primera mà com era el treball a la fàbrica, el seu dia a dia, els vincles que s’hi establien…. I ho volem fer a través de testimonis que ho van viure: els treballadors i les treballadores de les fàbriques de Sants però també els seus familiars, que tants cops han sentit històries que formen part d’un imaginari col.lectiu que cal reivindicar.

Volem posar veu i cares a la memòria industrial i obrera de Sants per a recuperar, compartir i conservar una part indispensable del nostre passat recent que fins al moment tenim poc o gens documentada a través de les històries i el llegat dels seus protagonistes.

Qui pot participar?

Qualsevol persona que hagi treballat o hagi tingut experiències amb les fàbriques de Sants; també familiars d’antics treballadors o treballadores que puguin explicar qualsevol anècdota.

Com participar?

Contacta amb nosaltres:

– A través del formulari web: www.puntmultimedia.org/crida
– Presencialment al Casinet d’Hostafrancs (carrer del Rector Triadó, 53).
– Trucant al telèfon del Casinet 93 423 04 40

Quan tinguem les teves dades, ens posarem en contacte per quedar un dia i concertar una entrevista. L’entrevista es farà en algun lloc bonic i, en cas de mobilitat reduïda, ens desplaçarem als domicilis dels testimonis.

Què farem?

Un cop haguem acordat la data, es farà una entrevista gravada amb vídeo i/o àudio per tal de poder tenir un recull de testimonis amb temes com: els canvis que van comportar al barri, els costums de els fàbriques, anècdotes, fets rellevants històrics… I tot allò que creguis que pugui ser interessant.

Quan?

La recollida de testimonis es farà de setembre a desembre de 2021.


Impulsa: Fab-Casa del Mig, Cotxeres-Casinet, La Lleialtat Santsenca, Biblioteca Vapor Vell
Col.labora: Donar Veu a la MemòriaFederació d’Hostafrancs, Districte de Sants-Montjuïc.