Acomiadem la quarta edició de la Primavera Republicana amb els monòlegs científics de Big Van Ciència. Uns monòlegs que fomenten valors fonamentals del republicanisme com el pensament crític, la defensa de la ciència com a generadora de democràcia i creadora de coneixement rigorós i la lluita contra les teories racistes, masclistes i xenòfobes, en uns temps dominats per les fake news.
Podríem crear superherois mitjançant enginyeria genètica? Sabríem explicar-li a un homínid com es fa el foc? Pot existir vida a altres planetes o només microbis fatigosos? Aquestes i altres qüestions formen part d’un espectacle on, a través de l’humor i el friquisme, s’intenta treure l’entrellat de temes i fenòmens científics que tothom s’ha preguntat en alguna ocasió!
I a més, no hi faltaran les referències als científics de la segona república, com Dorotea Barnés o Blas Cabrera. Al final, per si encara queden dubtes per resoldre, hi haurà un debat amb preguntes del públic!
Diumenge 14 d’abril, 20h La Lleialtat Santsenca, Olzinelles 31, Barcelona Entrada lliure. Places limitades fins completar l’aforament
—– La Biennal de la Ciència és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona.
Sobre Big Van Ciencia Col·lectiu de científics i investigadors que es dedica a l’assessorament, formació i el disseny de projectes i d’espectacles divulgatius sobre ciència.
Sobre la Primavera Republicana La Primavera Republicana és un cicle d’activitats impulsat per l’Ajuntament de Barcelona que reivindica la tradició del republicanisme democràtic a Barcelona actualitzant-la i vinculant-la als reptes del segle XXI: el feminisme, els moviments LGTBI, els moviments en defensa dels drets socials, dels drets digitals, o els moviments antiracistes o ecologistes.
En finalitzar l’acte, hi haurà un vermut popular al Cafè Cooperatiu de la Lleialtat «La Capirota»
Memòria cooperativa—
Durant l’acte es podrà veure l’exposició «Les cooperatives obreres de Sants». Els assistents es podran emportar un tros de Gràfica Cooperativa en forma de xapa, samarreta o cartell.
El llibre recull la memòria iconogràfica del moviment cooperatiu obrer de Barcelona entre els anys 1875 i 1939. Un moviment que s’inicia amb l’eclosió de les cooperatives de consum en la darrera dècada del segle XIX, es consolida a l’entrada del XX i arriba a l’esplendor durant la Segona República, fent de rereguarda revolucionària durant la Guerra Civil. A través de 480 imatges, el llibre ens aproxima al moviment obrer i cooperativista mitjançant la seva producció gràfica en tot tipus de materials i formats, una producció que és també l’expressió d’un determinada cultura i estil de vida als barris populars metropolitans.
Dins del panorama artística català d’abans de la Guerra Civil, hi ha una gran efervescència que possibilita l’aparició de personatges amb personalitat creativa pròpia. Enmig d’aquest panorama, Shum és un dels dibuixants més rellevants. En aquest llibre Lluís Solà, Josep Maria Cadena i Jaume Capdevila, tres especialistes en premsa satírica catalana, ens parlen de la seva vida -atemptats, bombes, judicis, empresonaments, exili, noms falsos i pseudònims,… i de l’aura que envolta aquest personatge.
?️ Dijous 11 d’abril, 19h ? La Lleialtat Santsenca, Olzinelles 31, Barcelona ? Entrada gratuïta. Aforament limitat
—- Organitza: La Lleialtat Santsenca, La Ciutat Invisible, Impremta Col·lectiva de Can Batlló
Amb presos per les seves idees polítiques, aquesta pel·lícula és més vigent que mai
El cicle de cinefòrum d’Òmnium Sants Montjuïc arriba a la tercera sessió amb la projecció d’un documental de l’any 1975 que tracta un tema que torna a ser de plena actualitat: la persecució de persones per les seves idees polítiques.
Rodat en un període convuls de la història contemporània d’Espanya, «El pallasso espanyat», del cineasta català Toni Martí, és una adaptació de la novel·la homònima de Llorenç Capellà que narra el captiveri d’un mestre mallorquí empresonat a Alcalà de Henares entre el 1939 i el 1945 per haver lluitat per la República
El relat es basa en cartes que Capellà va escriure al seu germà, en què li exposava el seu procés anímic des de 1939 fins que un 18 de juliol de 1945 li és anunciada la seva llibertat.
La filmació de «El pallasso espanyat» va ser feta en Súper 8 en escenaris de Mallorca, exteriors de la presó d’Alcalà d’Henares i el monestir de la Bisbal, on es va recrear la cel·la. La pel·lícula s’ha recuperat incloent-hi la banda sonora de Quim Soto i la veu en off de Biel Mesquita, escriptor i poeta mallorquí.
Al final de la projecció hi haurà un col·loquiamb Antoni Martí i Gich, director de la pel.lícula, i Núria Vidal Villa, crítica de cinema i escriptora.
? Dimarts 9 d’abril, 19h ? La Lleialtat Santsenca, Olzinelles 31, Barcelona ? Entrada gratuïta ? Aforament limitat