27/01 | Cinema Violeta —Pioneres del Cinema (I)

Dijous 27 de gener, 19h
Activitat gratuïta. Inscripció prèvia aquí

No és un fet aïllat que la història està escrita pels homes. Quan parlem de la història del cinema, la situació no és diferent; una història, i una indústria, escrita, pensada i dirigida des de la perepectiva masculina que ha invisibilitzat sistemàticament a les dones, particularment les que es van dedicar a la direcció. Dones que en molts casos es van anticipar als seus companys homes en aspectes tècnics, conceptuals i creatius.

Durant els últims anys s’ha iniciat un procés de reparació que reivindica el paper d’unes pioneres del cinema que van realitzar contribucions fonamentals per fer avançar el mitjà tal com avui el coneixem. Dones que van escriure guions, dirigir, produir i interpretar els papers dels seus propis films i que, en ocasions, van introduir una visió feminista a les seves pel.lícules.

És el cas d’Alice Guy, Lois Weber i Germaine Dulac, tres directores que es van enfrontar a les dificultats d’una indústria que relegava les dones a rols subalterns. Pioneres del Cinema (I) vol mostrar una selecció dels seus films més destacats.

Alice Guy (França, 1873 – EEUU, 1968) —la pionera

Iniciant la seva trajectòria com a secretària de la Companyia de Cine Gaumont,  va reconèixer les possibilitats narratives i artístiques del cinematògraf i va començar a escriure guions i dirigir films per la productora.

El 1896, un any després dels Lumière, filma «La fada de les cols», la primera ficció de la història en un moment en que el cinema era documental. Guy va rodar més de 1000 pel·lícules, va crear uns estudis cinematogràfics als Estats Units i va treballar a Hollywood, però el seu nom va caure en l’oblit i molts dels seus films van signar-se a nom del seu marit o companys de professió.

La Fée aux Choux
Alice Guy · França · 1896 · 1′ · Muda · Gaumont

«La fada de les cols» és el primer film de ficció de la història i el primer dirigit per una dona. Inspirat en un conte tradicional francès en el que els nens provenen de les cols i les nenes de les roses, la pel·lícula presenta decorat i una narració de gènere fantàstic que s’avança a George Méliès i tracta la maternitat des d’una perspectiva feminista.

Les Résultats du féminisme
Alice Guy · França · 1906 · 7′ · Muda · Gaumont

«Les conseqüències del feminisme» és una pel·lícula còmica, els rols de gènere de l’època s’inverteixen i Guy postula una societat en la que els homes realitzen tasques domèstiques mentre que les dones passen l’estona al cafè. Al final, els homes es revelen en contra de la seva submissió.


Lois Weber (EEUU, 1879 – 1939) —primera cineasta dels EEUU

Actriu de cinema mut nord-americana, guionista, productora i directora, Weber és la primera dona directora de cinema dels EEUU i una de les figures més destacades per la qualitat i innovacions presents als seus films, comparables a les del seu coetani i company de professió D.W. Griffith.

Icona del feminisme i polèmica pels temes socials que tractava a les seves pel·lícules, Weber va ser la creadora d’imatges i narratives innovadores que posteriorment van recrear Alfred Hitchcock, Brian De Palma o Stanley Kubrick. Inventora del thriller, va experimentar amb el so, va crear el seu propi estudi de cinema, i va mostrar el primer nu integral d’una dona a la pantalla, parlar de l’avortament, la pena de mort i l’alcoholisme.

Suspense
Lois Weber · EEUU · 1913 · 10′ · Muda · Universal

«Suspens» és el primer thriller de la història. Una cinta de culte on s’introduiexen innovacions com l’ús de la pantalla partida per mostrar accions simultànies i plànols subjectius. Un film de terror i intriga que, a més, presenta una crònica narrativa linial amb inici, nus i desenllaç.


Germaine Dulac (França, 1882 – 1942) —experimentació artística

Directora de cinema, teòrica, periodista i crítica de cinema francesa, va començar la seva carrera professional treballant a revistes feministes redactant crítiques de teatre i retrats de dones. L’any 1916 funda la casa de producció DH Films i dirigeix la seva primera pel.lícula, convertint-se en la segona directora de cinema a França després d’Alice Guy.

Vinculada a les avantguardes artístiques, el seu cinema presenta una marcada experimentació formal, primer amb films de caràcter impressionista («La Souriante Madame Beudet», 1923) i, posteriorment, vinculant-se amb el surrealisme («La coquille et le clergyman», 1928).

La Coquille et le Clergyman
Germaine Dulac · França · 1928 · 28′ · Muda

«La coquille et le clergyman» és una pel.lícula experimental francesa dirigida per Germaine Dulac a partir d’un guió d’Antonin Artaud rodada amb total llibertat, de gran simbolisme poètic i plena d’imatges de gran violència onírica. El film mostra les al.lucinacions eròtiques d’un sacerdot i el seu desig sexual per l’esposa d’un general.


*Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19*

Cinema Violeta —cinefòrums feministes

El cicle Cinema Violeta és un espai periòdic de la Lleialtat dedicat a descobrir realitzadores, cineastes i documentalistes conegudes o invisibilitzades que, a través dels seus films,  han tractat temàtiques amb mirada de dona i perspectiva feminista.
El cicle està promogut per un grup de 6 dones de Sants motivades per investigar l’aportació femenina i feminista a la creació cinematogràfica.

23/12 | Documental/entrevista a la Dra. Rosa Almirall —estrena

Dijous 23 de desembre, 19h
Entrada gratuïta. Inscripció prèvia aquí

Dins del projecte «Famílies trans*—Construccions identitàries» l’artista Mar C. Llop estrena el documental/entrevista a la Dra Rosa Almirall, ginecòloga i obstetra catalana, militant feminista i fundadora el 2012 de la Unitat Trànsit, pionera en promoure la salut de les persones trans a l’Institut Català de la Salut.

La peça és un documental de 40 minuts on Almirall explica les experiències tractant a menors trans*. Com arriben les famílies a la Unitat Trànsit, les demandes de les criatures, les pors dels adults, què passa amb les hormones a la pubertat, com seria una societat menys binària…

Un testimoni contundent i crític de qui acompanya des de la salut a aquestes persones en procés de trànsit.

Debat posterior amb la participació de Rosa Almirall i Mar C Llop.

«Famílies trans*—Construccions identitàries» és un projecte fotogràfic de l’artista Mar C. Llop que mostra els processos de les famílies que tenen infants trans* i s’endinsa en les experiències de les criatures.

Organitza: Associació Generem / Mar C. Llop
Tot tipus de públic
*Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19*

Sobre Mar C. Llop
Mar C. Llop és una fotògrafa freelance i activista de l’associació catalana de persones trans* Generem!. Va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i realització de vídeo al Centre de la Imatge. Des del 2013 es troba desenvolupa el projecte Construccions identitàries Work in progress sobre les diversitats de gènere.

Cinema Violeta —novembre contra les violències masclistes

Dijous 4, 11 i 18 de novembre & 16 de desembre, 19h
Entrada gratuïta. Inscripció obligatòria aquí

En ocasió de 25N, Dia internacional per a l’eliminació de les violències masclistes, Cinema Violeta, els cinefòrums feministes de la Lleialtat, organitza un cicle especial des de dijous 4 de novembre fins al dijous 16 de desembre.

Després de cada projecció, hi haurà col·loqui obert amb el públic.

Cinema Violeta és un espai periòdic de la Lleialtat dedicat a descobrir realitzadores, cineastes i documentalistes conegudes o invisibilitzades que, a través dels seus films,  han tractat temàtiques amb mirada de dona i perspectiva feminista.

25N, Dia internacional per a l’eliminació de les violències masclistes

Dijous 25 de novembre  a les 18.30h està convocada la manifestació unitària a Passeig de Gràcia per a denunciar les violències masclistes que es manifesten en múltiples cares i àmbits de la nostra societat.

A les 17.30h, hi haurà una concentració a Plaça de Sants per anar juntes a la manifestació.

També volem compartir el manifest que Fúria Feminista ha elaborat.


PROGRAMA

dijous 4 novembre, 19h

«Suc de síndria», d’Irene Moray
(Espanya, 2019, 22min)

La Bàrbara (Elena Martin) i el Pol (Max Grosse) passen uns dies de vacances amb un grup d’amics a una casa envoltada de naturalesa. Volen passar una bona estona i trobar un espai tranquil on puguin gaudir de la seva intimitat. Amb el suport del Pol, enmig de la naturalesa, entre llàgrimes i riures, la Bàrbara curarà velles ferides i redefinirà la seva sexualitat.

«El orden de las cosas», de César Esteban Alenda i José Esteban Alenda
(Espanya, 2010, 20min)

La vida de la Júlia té lloc a la banyera. Gota a gota, ella intentarà reunir el valor per a canviar l’ordre de les coses.


dijous 11 novembre, 19h

«Brava», de Roser Aguilar
(Espanya, 2017, 91min)

La vida de la Janine sembla anar bé fins que sofreix un assalt al metro i tot s’enfonsa. Tractant de fugir del seu turment interior, escapa al poble on ara viu el seu pare intentant ocultar les seves ferides. No obstant això, allí, lluny de trobar la pau, s’acostarà al seu costat més fosc.


dijous 18 novembre, 19h

«La buena esposa», de Björn Runge
(Regne Unit, 2017, 90min)

Joan Castleman (Glenn Close) és una bona esposa, de bellesa madura i natural, la dona perfecta. Però la veritat és que porta quaranta anys sacrificant els seus somnis i ambicions per a mantenir viva la flama del seu matrimoni amb el seu marit, Joe Castleman (Jonathan Pryce). Però Joan ha arribat al seu límit. La vigília del lliurament del Premi Nobel de Literatura a Joe, Joan decideix revelar el seu secret millor guardat.


dijous 16 desembre, 19h

«Persepolis», de Marjane Satrapi
(França, 2007, 95min)

«Persepolis» narra la commovedora història d’una nena iraniana des de la revolució islàmica fins als nostres dies. Quan els fonamentalistes prenen el poder, forçant a les dones a portar vel i empresonant a milers de persones, i mentre té lloc la guerra entre l’Iraq i l’Iran, Marjane descobreix el punk, ABBA i Iron Maiden. Quan arriba a l’adolescència els seus pares l’envien a Europa, on coneix una altra cultura que res té a veure amb la del seu país. La protagonista s’adapta a la nova vida, però no suporta la solitud i torna amb la seva família, encara que això signifiqui posar-se el vel i sotmetre’s a una societat tirànica.  

*Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19*